Si fos veritat...

El pre­si­dent del govern espa­nyol ha vist la llum. Si fem cas del que ens ha dit aquesta set­mana i no paren de repe­tir els seus repli­cants a Espa­nya i també a Cata­lu­nya, s’ha ado­nat que la justícia espa­nyola no és justícia perquè està con­tro­lada per poders opacs inhe­rents a l’Estat pro­fund, que la uti­lit­zen per des­vir­tuar la democràcia, en aquest cas ata­cant-lo a ell i tot el que ell repre­senta. I reco­neix que fa molts anys, més de deu, que s’uti­lit­zen recur­sos públics (fons reser­vats, poli­cia, cla­ve­gue­res, aval judi­cial...) per prac­ti­car el joc brut polític, bus­car draps bruts o fabri­car-los per mani­pu­lar la democràcia. I totes aques­tes esquer­des l’han con­vençut que aque­lla “democràcia plena” que jura­ven i pro­cla­ma­ven per terra, mar i aire, en la pràctica no és tan plena; ans al con­trari, té una “rege­ne­ració pen­dent” i cal mobi­lit­zar la ciu­ta­da­nia per defen­sar-la. És una bona notícia que Pedro Sánchez no hagi ple­gat per la denúncia d’una asso­ci­ació d’ultra­dreta que actua com a ten­ta­cle d’aquests poders anti­de­mocràtics. I és encara més bona notícia que el cap de l’exe­cu­tiu i repre­sen­tant de la majo­ria par­la­mentària al Congrés reco­ne­gui públi­ca­ment que la rea­li­tat que ens ha estat expli­cant fins ara i de la qual han for­mat part activa tant ell com el seu par­tit (PSOE), com la seva filial cata­lana (PSC), no era certa. I és aquí on pren tot el sen­tit l’eslògan que Sal­va­dor Illa no deixa de repe­tir des que va aban­do­nar el Minis­teri de Sani­tat per opo­si­tar a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat... “Hem per­dut deu anys... i no podem per­dre ni un segon més.” Més raó que un sant. El senyor Illa i el seu par­tit han per­dut deu anys defen­sant que la democràcia espa­nyola, el seu estat de dret i la seva justícia eren impe­ca­bles, i negant el biaix, la mani­pu­lació i les per­se­cu­ci­ons injus­tes que afec­ta­ven a altres. És bo que també ells hagin vist la llum. Si és així, ben­vin­guts a l’Espa­nya real, ni que sigui a rebuf de les refle­xi­ons del seu líder, Pedro Sánchez. Si de debò volen rege­ne­rar el que va que­dar pen­dent el 1978, ens tro­ba­rem a les bar­ri­ca­des. Però si denun­cien el law­fare par­lant de Podem, de Mónica Oltra o de Begoña Gómez i són incapaços d’esmen­tar Tamara Car­rasco, els Jor­dis, els jut­ges cata­lans asse­nya­lats, els mes­tres asset­jats, els alcal­des per­se­guits, els acadèmics acu­sats, el Par­la­ment cen­su­rat, les elec­ci­ons mani­pu­la­des, la cri­mi­na­lit­zació de l’inde­pen­den­tisme i d’un referèndum amb urnes i pape­re­tes, enten­guin que no ens puguem creure ni una sola paraula del que diuen.