Flors i altres muntatges

Durant aquests dar­rers dies s’ha fet balanç de Temps de Flors a Girona. La valo­ració del comerç és prou posi­tiva; l’Ajun­ta­ment fa equi­li­bris i entre els veïns hi ha opi­ni­ons de tots els colors. Fet i fet, rebre qua­tre-cents mil visi­tants en nou dies no és poca cosa. S’ha de des­ta­car d’entrada l’esforç i la il·lusió de tots els volun­ta­ris que hi par­ti­ci­pen. Només calia par­lar amb les pun­tai­res res­pon­sa­bles del mun­tatge que es va ins­tal·lar al mones­tir de Sant Daniel per cop­sar la feina, la dedi­cació i, alhora, l’emoció que hi havia dar­rere la seva obra. D’altra banda, els giro­nins ens hem acos­tu­mat a prac­ti­car un nou esport: la com­pa­rança. Sem­pre aca­bem com­pa­rant els mun­tat­ges de la dar­rera edició amb els ante­ri­ors. I alhora ens sor­pre­nem a nosal­tres matei­xos admi­rant racons de la ciu­tat que no coneixíem. Tenim raons per estar-ne orgu­llo­sos (i aquest cop no parlo de fut­bol, tot i que també...). Vaig fer la visita per eta­pes, com molts veïns. La pri­mera pas­se­jada va ser el dia de la inau­gu­ració. Hi vaig anar amb una amiga meva. Va ser ella la que, davant de les esca­les de la cate­dral, em va fer girar i fixar-me en un dels molts guies turístics que pul·lula­ven per la zona. Ja sabem que els guies no volen per­dre cap de les seves ove­lles –si se’m per­met l’ana­lo­gia– i, per fer-se veure, solen por­tar un objecte llar­gue­rut que acos­tuma a aga­far dife­rents for­mes: un parai­gua, una flor feta amb cartó, etc. Però el que m’asse­nya­lava la meva amiga era dife­rent. Vam haver de mirar-nos-el dos cops. Sem­blava tal­ment com si l’hagués dis­se­nyat el mateix MacGy­ver! Es trac­tava d’un pal de fre­gar. Vole­iava per damunt els caps dels turis­tes movent el seu fila­ment blau i blanc. A mig pal hi havia ins­tal·lada una bot­zina i entre els fils s’hi camu­flava un alta­veu. Quin enginy! En el seu vaivé per damunt nos­tre sem­blava com si es dis­posés a fre­gar les pan­ta­lles dels mòbils que apun­ta­ven amb el seu objec­tiu la gran esca­li­nata i el seu acon­se­guit mun­tatge musi­cal. Vaja, que resul­tava incon­fu­si­ble. No crec que es perdés cap inte­grant d’aquell grup. Més enllà de l’anècdota, cadascú ha ela­bo­rat el seu propi rànquing. I segur que molts par­ti­ci­pants ja estan pen­sant en mun­tat­ges futurs. Espe­rem que puguin fer-se sense les res­tric­ci­ons d’enguany. De moment, el maig ens ha rega­lat gai­rebé un raig cada dia.