Diu que ja negocien

El sena­dor Joan Que­ralt ha fet saber que nego­cien un referèndum legal. No expli­cita si nego­cia només ERC ni si a l’altre cantó s’asseu el PSOE o el govern espa­nyol. Diu, això sí, “que es nego­cia amb qui s’ha de nego­ciar” però que les con­ver­ses van molt a poc a poc. “Són molt len­tes i no són contínues, però la pressió hi és”, ha dit el sena­dor. De referències tem­po­rals en dona dues, però no mar­quen un horitzó clar. Ha dit que no serà cosa per demà mateix, matís que tots tenim molt clar i que no aporta res de nou. També ha fet referència als sis anys que ha tri­gat l’amnis­tia. Ho ha dei­xat anar i ves a saber per què. Pot­ser és conei­xe­dor d’allò que deia l’àvia Neus: “Pedra fora de la mà no saps on va a parar.” I el sena­dor n’hi ha fotut sis. Els sis (?) que ha tri­gat l’amnis­tia, segons diu. No ha pre­ci­sat si és el temps neces­sari per a la nego­ci­ació del sí dels soci­a­lis­tes, que estan en el no. O si és el temps per apro­var a Corts una llei del referèndum. O si al cap de sis anys ja votaríem i pro­cla­maríem la inde­pendència el mateix dia de la votació en cas de gua­nyar. Que­ralt, des d’ERC, ho diu així, i Comín, des de Junts, s’ha afa­nyat a dir-li que es faci un punt a la boca, que les nego­ci­a­ci­ons es por­ten en silenci i amb medi­a­dor com les fan ells cada mes. Per què deu ser que no em crec res? Perquè diu­menge hi ha elec­ci­ons? Perquè gat escal­dat aigua tèbia tem? No sé per què, però no me’ls crec. Ja veu­rem on som després del 9-J.