Opinió

A Maria!

L’exposició ‘Botigues i botigueres’ ens explica com era la vida del poble des de darrere un taulell

Amb set anys pujava a una cadi­reta per remu­llar les bar­bes a la bar­be­ria del pare i també anava a com­prar pa o la llet. Quan entra­ves a la botiga i no hi havia ningú, cri­da­ves: “A Maria!”, i de dins algú res­po­nia: “Ja vinc, ja vinc…” i sor­tia la Lola de can Pujol, la Qui­meta de can Balla­neda o la Pilar de can Pau, per des­pat­xar. Si era un pa de quilo espe­rava la torna amb delit, ja que la Qui­meta, dona gene­rosa, a vega­des em donava un panet de Viena que no arri­bava a casa. La història de les boti­gues i les boti­gue­res de Lla­gos­tera és la base de l’expo­sició que diu­menge vinent, 9 de juny, s’inau­gura a Can Caci­ques. No és la pri­mera vegada que ho escric, però en els anys sei­xanta al meu car­rer hi havia de tot: un estanc, una lle­va­dora, un saba­ter, un metge, una plan­xa­dora, tres bar­bers, dues modis­tes, una impremta, una botiga de que­viu­res, un lam­pista i pero­ler, una lle­te­ria, una per­ru­quera, un ordi­nari, dos nego­cis de lle­nya i carbó, una car­nis­se­ria, un banc, l’embrió d’una gran fàbrica de plàstics, dos fus­ters, una ges­to­ria, un fabri­cant de claus, una pas­tis­se­ria, una botiga de vetes i fils, i empre­sa­ris del suro. Avui al car­rer Con­cepció només hi queda l’impremta i la llar de jubi­lats, que també fa de bar, l’única cosa que no teníem. No era cap excepció, les boti­gues s’escam­pa­ven per tot el poble i els veïns hi podien tro­bar tot el que podien neces­si­tar. L’expo­sició Boti­gues i boti­gue­res ens explica com era la vida del poble des de dar­rere un tau­lell, i refle­xi­ona sobre aquesta xarxa de boti­gues, la majo­ria des­a­pa­re­gu­des, que avui es rei­vin­di­quen com a comerç de pro­xi­mi­tat. La mos­tra des­taca, sobre­tot, el paper de les boti­gue­res i les seves capa­ci­tats per a les rela­ci­ons públi­ques, per saber par­lar de tot i de res, per empa­tit­zar amb el cli­ent. Era temps d’unces, lliu­res i ter­ces, i es com­prava per al dia. Es reu­ti­lit­zava el vidre i les bos­ses de paper, i el plàstic encara no havia irrom­put. A Lla­gos­tera el mer­cat local es va ini­ciar el 1324 a la plaça que encara porta aquest nom. El 1901 es va tras­lla­dar a la plaça de Cata­lu­nya; a finals de segle XX, al pas­seig Pom­peu Fabra, i, des del 2020, a l’avin­guda de l’Esport. Avui, però, hi ha un nou con­cepte de botiga a Lla­gos­tera: els out­lets que con­vi­uen amb har­mo­nia amb les boti­gues tra­di­ci­o­nals que que­den.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia