Mòbils sota control

Lle­geixo infor­mació sobre l’enèsima pro­posta d’un govern per exer­cir més con­trol sobre l’accés dels més joves als telèfons mòbils, tau­le­tes i altres dis­po­si­tius simi­lars. El plan­te­ja­ment, que es vol ele­var al rang de llei per tal que sigui d’obli­gat com­pli­ment, inclou entre les idees estre­lla l’obli­gació d’ins­tal·lar als mòbils dels menors d’edat un sis­tema de con­trol paren­tal, aque­lla eina que els pares volem impo­sar i els fills volen esqui­var. Ja em sem­bla bé, que es miri de regu­lar més i millor l’accés dels menors a una arma de des­trucció (de ments) mas­siva, però de poc ser­virà qual­se­vol regu­lació, sota el meu cri­teri, si no es par­teix d’una con­cepció rea­lista de la qüestió: és molt difícil, per no dir gai­rebé impos­si­ble, posar fre a la velo­ci­tat amb què els dis­po­si­tius s’han escam­pat entre per­so­nes molt joves. D’entrada se’ns demana, als pro­ge­ni­tors, que esti­guem molt més pen­dents dels fills i dels apa­rells. Com, si ells dis­po­sen d’un bon gra­pat d’estratègies per sal­tar-se la nos­tra ins­pecció? També se’ns acon­se­lla que pas­sem més temps fent acti­vi­tats amb ells, com si els adults no haguéssim tran­si­tat per una etapa a la nos­tra vida en què, als pares, els volíem com més lluny millor. A més, amb el cost que té la vida, a veure qui pot tre­ba­llar menys hores i viure amb menys ingres­sos. Una altra opció és que els joves esti­guin entre­tin­guts amb acti­vi­tats extra­es­co­lars que tin­guin vetat l’ús del mòbil, sobre­tot tenint en compte que la tendència els du cada cop més a no tenir deu­res fora de l’aula. És una gran idea, llàstima que el preu de tota l’oferta ens obli­gui a tre­ba­llar tant com sigui pos­si­ble per sufra­gar-la, dis­po­sant encara de menys temps lliure per ori­en­tar-los. És el peix que es mos­sega la cua. Davant aquest esce­nari, l’espe­rança és l’edu­cació, la clare­dat, la con­fiança, i resar tres pare­nos­tres al dia en el cas de qui sigui cre­ient.