Opinió

Mirades

A l’empoderament per la costura

Cosint, van arribar les classes a Palau, després Qstura i ara la Fundació Sílvia Castelló, que vol fer un món millor

Escri­via ahir sobre l’espe­rit de superació de la Sílvia Cas­telló Duran, empresària, impul­sora fa dis­set anys de Qstura i que és la cap d’estu­dis de l’únic grau de moda que es fa a Cata­lu­nya, a la UdG, que al setem­bre començarà el seu segon curs. Ella mateixa ha hagut de llui­tar per acon­se­guir can­viar el cognom pel qual va ser cone­guda molts anys: Sílvia Bellido Duran. Fa un mes amb una gran festa, amb més de tres-cents con­vi­dats, entre els quals hi havia Los Javis, es va pre­sen­tar la Fun­dació Sílvia Cas­telló, una enti­tat que vol fomen­tar el desen­vo­lu­pa­ment de la per­sona per mitjà del tèxtil i de la moda. Ella se’n va sor­tir gràcies a una màquina de cosir, cosint es va començar a gua­nyar la vida i mit­jançant la cos­tura, la moda, el tèxtil i l’art vol aju­dar molta gent, perquè es trobi a si mateixa i trobi lloc al món labo­ral. A ella cosir la va man­te­nir unida a un món del qual l’havien sepa­rat. Cosia a tota hora, reci­clava roba i cosint es va començar a gua­nyar la vida. Cosint, inno­vant, dis­se­nyant; en defi­ni­tiva, cre­ant. I aquell camí que no ha estat fàcil és el que vol aju­dar a recórrer a d’altres amb la Fun­dació.

Li va cos­tar, asse­gura, però la gent del seu entorn la va ani­mar a fer el pas. N’ha fet molts, de pas­sos enda­vant. Des dels pri­mers ves­tits de festa i de núvia, del boca­o­re­lla que li va fer tenir feina, a aque­lles pri­me­res clas­ses al cen­tre cívic de Palau que va fer per la insistència i l’ajuda de Maite Caritg i Pere Madrenys. Allà, emba­ras­sada de la seva segona filla, va començar tot i va veure que, a més de cosir, podia ense­nyar a fer-ho. Les clas­ses van ser un èxit i es va llançar al que ara és Qstura, que va néixer el 2010. I s’ha fet gran, amb les clas­ses i els cur­sets d’estiu. Més de 8.500 per­so­nes hi han pas­sat. I la Sílvia no va parar fins a acon­se­guir, per mitjà de l’ERAM, el grau uni­ver­si­tari de moda, que podria créixer expo­nen­ci­al­ment.

Des­taca de la seva feina que és pro­ducte de quilòmetre zero i sos­te­ni­ble. I que al dar­rere hi ha l’ajuda de molta gent. I tot això l’ha por­tat al nai­xe­ment de la Fun­dació Sílvia Cas­telló, per millo­rar el dia a dia d’homes i dones, però sobre­tot d’infants i joves en situ­ació de risc o de mar­gi­nació social. La mateixa Sílvia des­taca que la fun­dació que porta el seu nom “és un crit a la lli­ber­tat i a l’empo­de­ra­ment d’un mateix”. Ha engres­cat molta gent i diu que la neces­sita. La festa de pre­sen­tació de les que seran les noves ins­tal·laci­ons, a la Gas­sol Monar de Salt, demos­tra la capa­ci­tat de con­vo­catòria que té i com les ins­ti­tu­ci­ons han vist que era una via d’ajuda trans­for­ma­dora. Com diu la Sílvia, “volem cons­truir una soci­e­tat que valori, res­pecti, inclo­gui, pro­mo­gui i assis­teixi la gent que ho neces­sita”. Aposta pels valors de la soli­da­ri­tat, la sos­te­ni­bi­li­tat, la cre­a­ti­vi­tat, la diver­si­tat i la inno­vació. Una fun­dació amb un pro­jecte de 360 graus, amb siner­gies amb ins­ti­tu­ci­ons, enti­tats i empre­ses. Una fun­dació amb uns patrons potents que caldrà tenir molt pre­sent. I al davant de tot això, la Sílvia Cas­telló, amb tan­tes idees bullint-li pel cap, amb ganes de con­ti­nuar aju­dant la gent i sem­pre ves­tida de lila, “un color que m’agrada i que és el color de la lli­ber­tat, de l’espi­ri­tu­a­li­tat, de la cre­a­ti­vi­tat, el color de la dona”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia