Què busqueu? Què trobeu?

Són les pre­gun­tes més habi­tu­als que rebem els arqueòlegs quan estem tre­ba­llant en una exca­vació. Com que la major part de les vega­des aquesta feina es fa en espais públics i oberts, resulta ine­vi­ta­ble que la gent que passa a prop nos­tre se senti encu­ri­o­sida i s’apro­ximi a veure què fem. Sen­tir curi­o­si­tat no és res de dolent: és una qua­li­tat que es troba en la base de tot conei­xe­ment. A més, això de reme­nar i bus­car sota terra sem­bla que és una “afecció interes­sant” per a mol­tes per­so­nes. De fet, tro­bar “tre­sors” forma part de la nos­tra cul­tura popu­lar, de con­tes, relats i lle­gen­des que ens han expli­cat, i de pel·lícules que hem vist. Per això “sofrim en silenci” i ente­nem aques­tes inter­pel·laci­ons en el tre­ball.

Heu de saber que quan els arqueòlegs estem en una exca­vació, amb el pen­sa­ment i el cos cap­fi­cat en allò que fem, atents i pen­dents de tota una sèrie de regis­tres exhaus­tius i minu­ci­o­sos, que reque­rei­xen con­cen­tració i esforç, físic també, ens costa una mica aixe­car el cap i res­pon­dre a aques­tes pre­gun­tes, sobre­tot quan es plan­te­gen amb un to un punt sabe­rut. No és que no vul­guem aten­dre, és que ales­ho­res se’ns pre­senta un “esforç extra”.

El que encara és pit­jor és quan alguns afe­gei­xen a les refe­ri­des pre­gun­tes: “Què tro­beu de bo o de valor?” Què us sem­bla que sig­ni­fica bo i valuós en aquest con­text? En el nos­tre tre­ball aquests adjec­tius tenen un altre sig­ni­fi­cat del que hom nor­mal­ment es pensa. Com sem­pre dic, els arqueòlegs fem història a par­tir de tots els tes­ti­mo­nis que ens arri­ben del pas­sat, per més petits o sim­ples que siguin. Nosal­tres “no bus­quem coses”, sinó que les que tro­bem les ana­lit­zem i les estu­diem en el con­text espa­cial i tem­po­ral en què apa­rei­xen, i a través d’elles inten­tem recons­truir, meto­dològica­ment, molts aspec­tes de la vida dels nos­tres avant­pas­sats.

Quan us enso­pe­gueu amb uns arqueòlegs tre­ba­llant pen­seu en tot això que us explico. Pen­seu que sí que ens agrada com­par­tir amb tots vosal­tres el conei­xe­ment que hem adqui­rit, però neces­si­tem el nos­tre temps d’anàlisi i reflexió. Sabeu d’altres casos en què s’abordi els pro­fes­si­o­nals d’aquesta manera tan directa i imme­di­ata?