Opinió

OPINIÓ

Sentit i sentiment durant cent anys a s’Agaró

A banda d’una concepció arquitectònica única, s’Agaró ha tingut ànima i ha estat escenari, al llarg d’un segle, de tot tipus d’esdeveniments significatius

Fa pocs dies es va inau­gu­rar, al Palau Robert de Bar­ce­lona, l’expo­sició S’Agaró 1924-2024. Arqui­tec­tura i cul­tura a la Costa Brava, que esde­vindrà, durant tot l’estiu, una opor­tu­ni­tat magnífica perquè mol­tes per­so­nes cone­guin, en aquest lloc tan emblemàtic del cen­tre de la capi­tal cata­lana, els orígens i el desen­vo­lu­pa­ment de s’Agaró. Una mos­tra que, més enda­vant, també tin­drem ocasió de veure a la Casa de Cul­tura de la Dipu­tació de Girona i que ha coin­ci­dit en el temps amb l’edició d’un lli­bre deliciós edi­tat en paral·lel als con­tin­guts de la mos­tra.

Aquesta nova com­me­mo­ració del cen­te­nari marca una altra fita impor­tant per a l’asso­ci­ació S’Agaró 100, que l’ha dis­se­nyat i que l’orga­nitza amb tot tipus de detalls. En soc tes­ti­moni des de fa mesos, quan l’esta­ven pre­pa­rant. Fa només unes set­ma­nes, vaig tenir el goig d’assis­tir a la inau­gu­ració d’una altra expo­sició –aquesta, al llarg del camí de ronda de s’Agaró– i al des­co­bri­ment d’una escul­tura de Josep Ensesa Gubert, el cre­a­dor i visi­o­nari d’aquest indret únic de la Costa Brava i el país.

De tot el que es va dir durant la inau­gu­ració al Palau Robert, vull des­ta­car les parau­les de la pre­si­denta de l’asso­ci­ació S’Agaró 100, Virgínia Ensesa, acom­pa­nyada dels seus cosins Xavier Sibils i Lluís Sibils, quan va posar en relleu que, en l’expo­sició, es pot com­pro­var el que suposa s’Agaró com a exem­ple sin­gu­lar d’una arqui­tec­tura res­pec­tu­osa amb la natura, de com s’ha llui­tat per pre­sen­tar els espais natu­rals o de la implan­tació de nor­mes d’urba­nisme ple­na­ment vigents encara avui. O quan, amb emoció, va recor­dar que el cen­te­nari, de fet, és un home­natge al seu avi, Josep Ensesa Gubert, i al seu pare, Josep Ensesa Mont­sal­vatge, que li va incul­car l’amor per s’Agaró.

Al cen­te­nari de s’Agaró li queda molta corda encara, i alguns dels seus actes cen­trals. Aquest juliol fa cent anys de la inau­gu­ració de Senya Blanca, la pri­mera casa de s’Agaró (que Ensesa i Gubert va encar­re­gar a l’arqui­tecte Rafael Masó), que marca el punt àlgid de la cele­bració.

A banda de la seva con­cepció arqui­tectònica única, amb la par­ti­ci­pació d’arqui­tec­tes pres­ti­gi­o­sos, s’Agaró ha tin­gut ànima i ha estat esce­nari, al llarg d’un segle, de tot tipus d’esde­ve­ni­ments sig­ni­fi­ca­tius. A aquest fet, hi han con­tribuït deci­si­va­ment dos esta­bli­ments emblemàtics, l’hos­tal La Gavina i l’hotel S’Agaró, així com la com­pli­ci­tat de nom­bro­ses per­so­nes i enti­tats que han apor­tat a s’Agaró la con­si­de­ració i la repu­tació que té avui dia i que el cen­te­nari con­tri­bu­eix a difon­dre arreu del món.

La Dipu­tació de Girona ha estat al cos­tat del cen­te­nari de s’Agaró des de molt abans que comencés el camí. I n’estem molt orgu­llo­sos perquè, tal com expressa el seu eslògan, ha estat con­ce­but amb sen­tit i des del sen­ti­ment. Una manera exem­plar de fer les coses, que estic con­vençut que por­tarà l’èxit a la cele­bració. I, més enllà encara, con­tri­buirà a la pro­jecció de s’Agaró com a somni fet rea­li­tat gràcies a la ins­pi­ració de l’avi Ensesa i a l’esforç de la família per pre­ser­var-ne el lle­gat. Un lle­gat que s’ha sabut con­ser­var com un dels parat­ges més emblemàtics de la Costa Brava i una de les des­ti­na­ci­ons turísti­ques prin­ci­pals, reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia