Falsificacions

Fa dècades, Churc­hill li va engal­tar a un adver­sari men­ti­der: “Em sem­bla impos­si­ble ima­gi­nar que algú pugui afir­mar el con­trari de la veri­tat amb més pre­cisió.” Avui el menys­preu a la veri­tat en l’estela de Donald Trump ha esde­vin­gut histèric i ordi­nari i aques­tes fine­ses britàniques no fan cap efecte. Dei­xem la política, però, perquè en el món de l’art hem tin­gut mes­tres de l’engany per­fec­ta­ment admi­rats. Penso en noms lle­gen­da­ris, com el de Van Mege­reen, l’autor d’esplèndids Ver­meer... fal­sos, o el matri­moni Bell­tracchi, una pare­lla que després de pas­sar tres anys a la presó per fal­si­fi­ca­dors ara ja sig­nen obres amb el seu propi nom amb gran èxit, o el català Aulèstia que té l’estudi a Gràcia i ven obra seva autèntica a bon preu després d’haver expli­cat la seva vida de fal­si­fi­ca­dor en un docu­men­tal de Fil­min... Si diver­sos direc­tors de museus impor­tants han aca­bat adme­tent el gran nom­bre d’obres fal­ses que hi tenien pen­ja­des és fàcil ima­gi­nar la quan­ti­tat de qua­dres fal­sos que guar­den els rics a casa seva. No importa: el tema no és l’auten­ti­ci­tat sinó els diners que ha cos­tat l’obra. El peri­o­dista del New Yorker Patrick Rad­den Keefe, bon amic de Cata­lu­nya, va publi­car fa quasi vint anys una esplèndida recerca sobre les ampo­lles de vi fal­ses que alguns guar­den al seu celler amb orgull. El tema és tenir aquell Lafite cen­te­nari, no pas tas­tar-lo. Explica el peri­o­dista com en un res­tau­rant de Las Vegas uns cli­ents van dema­nar un Petrus del 82 (una anyada que pot valer més de sis mil euros l’ampo­lla). El van tro­bar molt bo i van dema­nar-ne una segona ampo­lla, però la van retor­nar perquè tenia un gust molt dife­rent. La ter­cera va tor­nar a ser bona. El direc­tor del res­tau­rant en va donar l’expli­cació: la segona era l’únic Petrus autèntic! Sobre vins i el seu preu m’ho va dei­xar clar un repu­tat vinya­ter català: “I com vas deci­dir que aquesta ampo­lla s’ha de ven­dre a 79 euros?”, li vaig dema­nar. La res­posta: “És el número de car­rer de casa meva.” Autèntic!