Com, que no confrontem?

Fem coses rares des de el pri­mer moment. Com que estem en els pri­mers cent dies ho dei­xa­rem en la des­cripció de fets i con­tra­dic­ci­ons mani­fes­tes. Ja em direu si no és ben estra­nya aquesta pri­mera visita del pre­si­dent i la con­se­llera Par­lon a la seu dels Mos­sos per mos­trar en quanta con­si­de­ració els tenen i per dema­nar que se’ls deixi fora de la con­fron­tació política. No és pre­ci­sa­ment una decisió “molt política” la pri­mera cosa que fas com a pre­si­dent de cara a la gale­ria? Com es pot ven­dre ara un acte de suport als Mos­sos quan des de la cam­pa­nya elec­to­ral ja ha enun­ciat que farà ces­sar el que els mana i ha dit qui hi posarà? Si aquest que hi posaràs és tan sig­ni­fi­cat com Tra­pero, vols dir que això allu­nya el cos de la con­fron­tació política, com recla­mes a la resta d’actors? I per recla­mar man­te­nir-los fora de la con­fron­tació has de dir-ho als Mos­sos? No hau­ries de dir-ho, al Par­la­ment, als dife­rents grups polítics? Dei­xar els Mos­sos fora de la con­fron­tació no és també el que recla­mava en la mítica roda de premsa l’excon­se­ller Elena? I per què hem de dei­xar fora de la con­fron­tació un col·lec­tiu de 18.000 ser­vi­dors públics que ja heu anun­ciat que voleu que pas­sin a 22.000? Per què hem de dei­xar fora de la con­fron­tació política una par­tida de 1.500 mili­ons anu­als? Hi ha res tan polític com la poli­cia? Hi ha res tan con­fron­ta­ble com la segu­re­tat? Des del pri­mer moment fem coses rares. Ho hau­rem d’anar veient.