Opinió

opinió

El veritable perill és continuar com fins ara

El 19 d’agost, Òscar Palau publi­cava en aquest diari una crònica sobre el model lingüístic esco­lar als Països Cata­lans, en el marc de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu (UCE) a Prada. La peça citava Mònica Bar­ri­e­ras, una de les ponents, que aler­tava dels perills d’una doble xarxa lingüística a les esco­les, i s’hi deia que d’entre les veus defen­so­res “d’una doble línia a l’escola cata­lana” (sic) hi érem la gent d’Alhora. Però el model esmen­tat no és el nos­tre i és fona­men­tal acla­rir-ho i deba­tre-ho ober­ta­ment.

Segons la crònica, Bar­ri­e­ras afir­mava que la doble xarxa supo­sa­ria “tan­car-nos en un gueto, renun­ci­ant a part de la població”, i donava per fet que aquest model dei­xava part de la població sense apren­dre català. No és així. Pro­po­sem crear una xarxa nova d’esco­les 100% en català: dins de les aules, als pas­sa­dis­sos, al pati, al men­ja­dor, a les extra­es­co­lars. (I no una “línia” dins de l’escola, com passa al País Valencià, i que acaba cas­te­lla­nit­zant tot­hom.) Una xarxa d’immersió real. I l’altra xarxa? L’actual. No pro­po­sem una xarxa només en cas­tellà. Si algú la vol que la suï als jut­jats. I cal dir que allà on s’ha ofert, com al País Basc i les Illes Bale­ars, ha fra­cas­sat: la gent vol pertànyer. Però cal que l’oferta immer­siva sigui de gran qua­li­tat.

Enca­rem la rea­li­tat: només un 15% d’esco­les i un 17% d’ins­ti­tuts prac­ti­quen alguna cosa sem­blant a la immersió. En l’acla­pa­ra­dora resta, l’escola és bilingüe o majo­ritària­ment cas­te­llana. Con­ti­nuar amb aquest model és un suïcidi. Volem crear dues xar­xes, sí: una, d’esco­les immer­si­ves, començant on el català és mino­ri­tari, però sobre­tot que garan­teixi el dret a una edu­cació en la llen­gua pròpia del país, ara només acces­si­ble per als que poden pagar-se-la. Aca­bem amb aquesta segre­gació: amb una nova xarxa en català, podríem pas­sar d’aquest 15 al 50% pràcti­ca­ment de forma imme­di­ata. A l’altra xarxa, l’actual, hi afe­giríem ava­lu­a­ci­ons exter­nes del nivell lingüístic i mesu­res i inver­si­ons per intro­duir-hi ele­ments immer­sius en català, ate­nent a les difi­cul­tats demogràfiques actu­als.

El pro­jecte lingüístic que trien les direc­ci­ons i con­sells esco­lars avui sovint mira d’evi­tar el con­flicte amb pares o pro­fes­sors perquè l’admi­nis­tració els ha dei­xat a la intempèrie. La doble xarxa els empo­dera perquè un cop els pares trien el model immer­siu, es pot inter­ve­nir amb garan­ties en els espais fora de l’aula. Com al País Basc, un model immer­siu d’èxit con­ta­gia tot el sis­tema i crea una gene­ració de par­lants resi­li­ents i no acom­ple­xats com ara.

Sense l’escola no ens en sor­ti­rem, con­ti­nu­a­rem atrin­xe­rats com si fóssim una mino­ria espe­rant l’extinció. Hem de sor­tir a gua­nyar, amb un model que posi el país al cen­tre. Una doble xarxa que sigui bastió i resistència i que tin­gui alhora capa­ci­tat d’impreg­nar-ho tot.

Jordi Grau­pera i Júlia Ojeda són mem­bres del comitè polític d’Alhora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia