Conseqüències d’un full

Els cli­ents d’un gran magat­zem de Zuric es van tro­bar l’altre dia amb una des­a­gra­da­ble sor­presa. Quan ana­ven a pas­sar la porta els van donar un full que deia: “La vos­tra presència en aquest esta­bli­ment no és ben vista. Si no l’aban­do­neu imme­di­a­ta­ment, us expo­seu a ser per­se­guits judi­ci­al­ment per atemp­tat a l’ordre públic. Sig­nat: la Direcció”.

Ha de ser molt fort, que una per­sona dis­po­sada a gas­tar-se els diners en un magat­zem rebi una bufe­tada sem­blant.

Us donaré l’expli­cació. Dos dies abans, algú havia “sem­brat” el magat­zem amb rato­lins blancs i bom­bes fètides; segons sem­bla, era una forma de pro­testa d’un grup radi­cal de joves anti­con­su­mis­tes, que ata­quen aquest magat­zem perquè pre­senta les últi­mes nove­tats ves­ti­mentàries i s’hi con­cen­tra el que en dèiem la joven­tut “in”. Tement-se una nova mani­fes­tació el dis­sabte la direcció de l’empresa volgué avançar-se fent que el per­so­nal dis­tribuís aquests fulls a les per­so­nes deci­di­des a forçar l’entrada.

L’ope­ració no fun­cionà pas com un rellotge suís, perquè pel que sem­bla els emple­ats no van tenir gens d’encert a dis­tin­gir els pos­si­bles mani­fes­tants dels cli­ents de bona fe. Fins i tot dos dipu­tats van rebre el full amenaçador. Alguns dels visi­tants van adreçar-se a la direcció a pro­tes­tar.

La idea dels magat­zems va tenir, a més, una con­seqüència impre­vista. Alguns dels per­tor­ba­dors en potència, en tro­bar-se amb el full a les mans, van tenir l’acu­dit de córrer a fer-ne cen­te­nars de fotocòpies i ells matei­xos els dis­tribuïen als que s’acos­ta­ven a l’esta­bli­ment, de manera que van col·labo­rar deci­si­va­ment en el fracàs de ven­des, que és el que real­ment volien.

És pos­si­ble una inter­pre­tació mali­ci­osa del des­astrós repar­ti­ment de fulls per part del emple­ats? Era una manera deli­be­rada d’escam­par tota mena de visi­tants i estal­viar-se la fei­nada del dis­sabte? O una forma de pro­testa anti-empre­sa­rial?

És evi­dent que un empleat no es pot adreçar a cada visi­tant que passa la porta pre­gun­tant-li: “Escolti, vostè ve a com­prar o ve a tirar bom­bes fètides? Si ve a fas­ti­gue­jar, tin­gui aquest paper, i si no, per­doni”. O pot­ser sí que és això el que calia fer. Però per a pren­dre deci­si­ons tan lògiques es neces­sita sovint molta ima­gi­nació.

Jo crec que el que es plan­teja és la insu­pe­ra­ble difi­cul­tat de qua­li­fi­car la gent per l’apa­rença. Com sabrem qui són els per­tor­ba­dors? Els qui duen barba o el qui van ben pela­dets? Els qui entren molt deci­dits o els qui s’esquit­llen tímida­ment?

Els pre­ju­di­cis sem­pre han pro­vo­cat errors, i a vega­des crims. Hem d’accep­tar que ningú no és per­tor­ba­dor fins que no per­torba.

Penso que, en el fons, el repar­ti­ment gene­ral dels fulls ha estat una excel·lent lliçó cívica que ens han donat els emple­ats del magat­zem suís. No s’han vol­gut fer còmpli­ces d’una dis­cri­mi­nació temerària.