Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Agraïment

Començava així: “a f 1 ESCR/PALEOG Pri­mera lle­tra de l’alfa­bet català, ano­me­nada “a” (pl as). La A majúscula lla­tina prové de l’alfa­bet grec, pro­ba­ble­ment a través de l’etrusc. La A grega deriva d’una forma semítica, esti­lit­zació pro­ba­ble del cap de bou (alef en hebreu) dels jeroglífics hieràtics…”

I ha aca­bat així: “Zworykin, Vla­di­mir Kosma (Murom 1899). Físic i engi­nyer nord-ame­ricà d’ori­gen rus. A Peters­burg, on estudià, expe­ri­mentà amb B Rosing i després, a París, amb P Lan­ge­vin, els raigs catòdics i els raigs X...” “Ha fet altres recer­ques en el camp de l’òptica electrònica: mul­ti­pli­ca­dors d’elec­trons, micros­copi electrònic, tubs d’imatge, etc. (LIMF). FI DEL VOLUM QUINZE I DE L’OBRA”.

Els qui hem anat com­prant durant una dot­zena d’anys, fas­ci­cle i fas­ci­cle, volum a volum, la Gran Enci­clopèdia Cata­lana, en veure els quinze volums arren­gle­rats en el lloc d’honor de la nos­tra bibli­o­teca ens hem tret un pes del damunt. El pes de l’angoixa de pen­sar que pot­ser no s’aca­ba­ria. Es trac­tava d’un esforç gegantí ini­ciat des d’una base de feblesa naci­o­nal. Amb cen­sura política, amb pro­ble­mes econòmics, amb tota mena d’obs­ta­cles que calia sal­var. S’ha acon­se­guit. No hi ha cap àrea lingüística i cul­tu­ral de les dimen­si­ons de la nos­tra que dis­posi avui d’una enci­clopèdia com aquesta, ni la tenen tam­poc la majo­ria dels Estats. Penso que ha estat, pre­ci­sa­ment, la consciència de la feblesa de la nos­tra situ­ació allò que ens ha donat la força des­pro­por­ci­o­nada per a cons­truir aquest impres­si­o­nant tes­ti­moni de la nos­tra volun­tat de ser.

La química, la història, la cibernètica, la música, la botànica, tot ho tenim ja expli­cat en català, amb un rigor que des­mun­ta­ria els pre­ju­di­cis dels qui s’entos­su­dei­xen a par­lar de llen­gua “regi­o­nal”, si aquests senyors sabes­sin lle­gir.

Però tot i que és tan impor­tant haver coro­nat l’obra, ho és més encara –si no estic equi­vo­cat– que no tan sols n’hagin “sor­tit els números”, sinó que es pugui par­lar d’un èxit econòmic. Molts milers de cata­lans han com­prat l’Enci­clopèdia –que ja és, sen­zi­lla­ment, l’“enci­clopèdia”–, i aquests quinze volums faran una feina insubs­tituïble, dia a dia, a les llars i a les enti­tats més diver­ses del nos­tre país. S’ha dit, encer­ta­da­ment, que aquesta obra és, de fet, tres obres en una de sola: un dic­ci­o­nari gene­ral de la llen­gua cata­lana, al qual s’ha incor­po­rat tot el voca­bu­lari tècnic i científic actual; una enci­clopèdia uni­ver­sal, que per pri­mera vegada ens explica en català tot allò que ens pot interes­sar del món, i una enci­clopèdia dels Països Cata­lans, que hi són reco­llits d’una manera sis­temàtica i il·lumi­na­dora.

Ara entra­rem a l’any 1981. En la dècada que ha aca­bat han pas­sat mol­tes coses, però la soli­desa de l’Enci­clopèdia no ens decebrà mai. Temps a venir podrem par­lar amb tota justícia dels “anys de l’Enci­clopèdia” com qui parla d’una fita històrica ines­bor­ra­ble.

Que tots els qui l’han fet pos­si­ble accep­tin el meu agraïment com a ciu­tadà d’un país que ha de voler ser ell mateix de la A a la Z.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia