L’intermitent perdut

Fa temps que tinc la cer­tesa que molts auto­mo­bi­lis­tes han obli­dat que tenen un inter­rup­tor per acti­var els llums inter­mi­tents per girar o tots qua­tre si és un esta­ci­o­na­ment d’emergència. El cas més fla­grant de no fer ser­vir l’inter­mi­tent es pro­du­eix quan el vehi­cle del davant fa un gir ines­pe­rat i et que­des amb un pam de nas perquè ni tan sols ha fet una fre­nada d’adver­ti­ment i te’n recor­des dels seus ances­tres. Igual o pit­jor són els que s’entes­ten, aquests pot­ser amb l’inter­mi­tent posat, a tom­bar a la dreta o a l’esquerra en llocs que és pro­hi­bit. A l’avin­guda Jaume I de Girona, m’hi he tro­bat unes quan­tes vega­des en els dar­rers mesos, i només en una van ser inter­cep­tats per la Poli­cia Muni­ci­pal. També pro­li­fe­ren els male­du­cats que s’atu­ren al voral d’una via con­cor­re­guda per fer qual­se­vol gestió. Es allò de “serà només un minut...”, però la seva imbe­cil·litat fa empre­nyar a tots els que espe­ren dar­rere. D’algun temps ençà ens quei­xem dels ciclis­tes (uns quants que cir­cu­len com si fos­sin els amos, tot i que també n’hi ha que mar­quen els seus girs ade­qua­da­ment) i dels pati­na­dors (uns quants més, ja que molts dels usu­a­ris es cre­uen els reis del mambo, i és que la invasió dels pati­nets no augura res de bo, per infrin­gir les nor­mes de dia i de nit, i n’hi ha que no duen ni llum de posició: poli­cies on sou?). Hi hem d’afe­gir els con­duc­tors, ciclis­tes i pati­na­dors que no com­plei­xen les regles bàsiques i, entre altres, pas­sen en ver­mell els semàfors, amb el risc per als via­nants que això com­porta.

A l’altra cara hi ha els entre­bancs a l’hora de cir­cu­lar per la ciu­tat, ja que patim un eix molt atapeït que abans era l’N-2. Els que hem de moure’ns per la rotonda del Rellotge ho tenim magre a segons qui­nes hores. S’hau­ria d’agi­lit­zar el trànsit i també el semàfor a sota les vies de la ronda Fer­ran Puig. Entre verd i ver­mell pas­sen tres cot­xes, qua­tre com a molt. El tap d’ampo­lla ja hi és a la car­re­tera de Bar­ce­lona i, sobre­tot, quan s’acce­deix a la plaça Marquès de Camps. Els soferts con­duc­tors que inten­ten com­plir les nor­mes (no parléssim de la gent que cir­cula amb una mà al volant i l’altra al mòbil) sovint es des­es­pe­ren, però pre­fe­rei­xen rene­gar amb veu alta dins el vehi­cle abans de bai­xar cri­dant i que els puguin fer una cara nova.