Masculinitat fràgil

Dis­sabte cele­bra­rem un nou 8 de març que tor­narà a posar sobre la taula les rei­vin­di­ca­ci­ons de les dones que llui­ten pels seus drets i dels homes que els donen suport. En l’onada reac­cionària que estem vivint amb per­ple­xi­tat i pre­o­cu­pació, el Dia de la Dona és una data clau que aplega sen­si­bi­li­tats més enllà dels nom­bro­sos i diver­sos movi­ments femi­nis­tes i que apunta direc­ta­ment al cor del sis­tema capi­ta­lista: el patri­ar­cat que durant segles ha trac­tat els homes com a supe­ri­ors i les dones com a objec­tes i no com a sub­jec­tes. Al 8 de març s’hi pot sumar tot­hom, perquè el femi­nisme –o el que la majo­ria ente­nem com a tal– no té com a pro­ta­go­nis­tes només les dones, també va de justícia social i de garan­tir els drets de totes les per­so­nes, en tot moment i a tot arreu. El pro­blema, és clar, és que la defensa d’aques­tes drets resulta un insult per a deter­mi­na­des per­so­nes que veuen amenaçades les seves posi­ci­ons. No es fàcil fer enten­dre a homes blancs hete­ro­se­xu­als –i a les dones que els aplau­dei­xen– que ja no tenen la pae­lla pel mànec i han de començar a obli­dar alguns dels pri­vi­le­gis que tenien assu­mits. N’hi ha que poden sem­blar xim­ples, com dir “nena” a qual­se­vol dona per infan­ti­lit­zar-la; de més recar­go­lats, com recórrer a l’obso­let i bavós argu­ment que “aquesta va mal follada” quan s’expo­sen argu­ments que no agra­den; o direc­ta­ment de més peri­llo­sos, que apel·len a la sen­si­bi­li­tat, les emo­ci­ons o les tra­di­ci­ons per reta­llar drets de les dones, inclòs el dret a anar ves­ti­des com vul­guin, fins i tot amb hijab. Sense obli­dar les dones trans, que a tants con­ser­va­dors fan por pel sim­ple fet d’exis­tir, una fòbia que al meu parer amaga el rebuig –pot­ser fins i tot l’enveja– pel fet de gau­dir de la lli­ber­tat de ser un mateix. El 8 de març és, en defi­ni­tiva, un crit a la lli­ber­tat. També dels homes amb mas­cu­li­ni­tats fràgils, els que no ente­nen que els este­re­o­tips els fan mal a ells matei­xos i els obli­guen a mos­trar-se sem­pre forts i com­pe­ti­tius, i a menys­te­nir les emo­ci­ons. La pers­pec­tiva de gènere és igual­ment impor­tant per enten­dre, per exem­ple, per què ells tenen una espe­rança de vida menor, per què se suïciden més, per què tenen més acci­dents de trànsit i labo­rals, i per què omplen més les pre­sons.