El pagament dels parquímetres

Em vaig trobar una persona davant d’un parquímetre que em va reptar: “El que hauries de fer és parlar de com de complicat s’ho fan per donar les instruccions per pagar la zona blava i la zona verda. A vegades sembla que hagis de ser enginyer per entendre les instruccions.” Reconec que el meu interlocutor estava encès i a vegades la manera d’enfrontar-te a la administració i als seus tentacles no aconsella perdre els estreps. Perquè no serveix per a res i perquè si trobes cap treballador que t’atengui no són precisament els culpables de les coses de les quals et queixes. Vaig pensar en el que em deia aquell home que em coneixia però que jo no el coneixia pas a ell, però amb qui vaig tenir una agradable xerrada una vegada li va passar l’emprenyament. Quan l’emprenyat era jo. I li vaig explicar que el que li passava a ell també m’havia passat a mi.

Quan circulo per Girona i necessito el cotxe, l’aparco en algun dels pàrquings soterrats o a l’aire lliure que tenim a la ciutat. Però reconec que moltes vegades, si la meva estada ha de ser curta, busco aparcament a la zona blava o la zona verda. Com que no soc resident a la ciutat, el màxim de temps permès és de dues hores i el preu no és necessàriament barat. Són els signes dels temps i entenc la política de mirar de foragitar els cotxes del centre de la ciutat. Els amics em diuen que l’aplicació funciona bé, però encara no m’hi he atrevit. O sigui, que soc dels que pago al parquímetre i després poso el paperet al cotxe.

A Girona després de molt de temps i alguna anul·lació per excés de temps aparcat, puc dir que me’n surto i que tinc memoritzades les instruccions per pagar. Però a vegades reconec que interpretar les instruccions costa. I molt més a l’hivern si s’ha fet de nit i cal la llanterna del mòbil per seguir les instruccions. Això quan es poden llegir, cosa que no es pot dir de tots els parquímetres. Fora de Girona va en funció del poble i del model que tenen. En alguns és obligatori introduir la matrícula del cotxe. Primer problema. Reconec que no me les sé de memòria, les matrícules. Fotos al mòbil, doncs. Però després et trobes que, com quan parles amb un informàtic, es dona per fet que coneixes el sistema i a vegades s’obliden d’escriure clarament què cal fer. He tingut problemes (culpa meva, segur) a Banyoles, Salt i Torroella. Trucant al telèfon de contacte, a vegades et surt un interlocutor i a vegades no pas.

El dia del meu interlocutor emprenyat érem a Torroella durant la Setmana Santa. Va estar molta estona per seguir tots els passos que li demanaven per poder anul·lar una denúncia per excés de temps. Jo esperava el mateix perquè no m’havia adonat que era zona blava i me l’havien clavat. Va trigar molts minuts i es va esperar per ensenyar-me’n. Però llavors només sortia “fora de temps”. Trucant vaig descobrir que només podies anul·lar la multa fins a les vuit del vespre. I, si no, tornar l’endemà, cosa que no havia de fer. Una trucada llarga, una senyora amable al telèfon i una transferència bancària feta des de casa hores després ho van arreglar. Però costa d’entendre que aparcar sigui difícil però pagar encara ho sigui més.