A les fosques

L’apa­gada gene­ral que es va viure aquest dilluns a Cata­lu­nya va ser no només elèctrica, sinó també infor­ma­tiva. I, tan clar com que el manual de cri­sis dels governs no pre­veu totes les emergències ni dona totes les res­pos­tes imme­di­a­tes, ho és que una situ­ació excep­ci­o­nal hau­ria reque­rit una comu­ni­cació excep­ci­o­nal per part dels pre­si­dents, tan espa­nyol com català. Van man­te­nir a les fos­ques una població que a dos quarts d’una del mig­dia va veure com li mar­xava la llum i el senyal del telèfon mòbil i es va haver d’espe­rar fins a les sis de la tarda, quan l’elec­tri­ci­tat ja havia tor­nat a algu­nes zones, perquè el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, com­pa­regués públi­ca­ment. Sánchez ho faria una altra vegada, cap a les onze, men­tre que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, va fer una inter­venció a dos quarts de nou de la nit –Núria Par­lon ho havia fet prèvia­ment. Períodes, tots, injus­ti­fi­ca­da­ment pro­lon­gats. Faci­li­tar un flux d’infor­mació regu­lar i trans­pa­rent hau­ria aju­dat en una jor­nada caòtica arreu. I hau­ria fre­nat en sec les teo­ries cons­pi­ra­noi­ques. Davant la fos­cor dels dos pre­si­dents, la llum dels ser­veis públics i els mit­jans, en espe­cial la ràdio. Amb una feina extra­or­dinària. I en con­trast amb els que van refu­giar-se en la penom­bra.