Rebutjats per la mútua

La fusió de dues empreses, o de dues entitats del calat que sigui, sempre pot comportar alguna dificultat que, de forma sistemàtica, acostuma a repercutir en el servei al client. Però fins a certs errors, durant un temps limitat, pot formar part de la lògica. El que hem d’esperar, davant un equívoc, és que el responsable de la badada respongui amb molta professionalitat i, si s’escau, amb molta humanitat. Aquest patró, però, sembla que no ha penetrat en aquells que han liderat la compra de l’asseguradora Agrupació Mútua per part del grup francès Axa, ja que els clients de la firma catalana estan patint d’allò més la matusseria del procés. Que l’hi diguin, si no, a un client d’Agrupació Mútua que paga religiosament els seus rebuts des de fa vint anys. Fa tres mesos, va rebre una carta on se li comunicava que devia els dos darrers rebuts, malgrat que no ha canviat el número de compte on té domiciliat el pagament. Entre emprenyat i sorprès, truca a la companyia per comunicar la incidència. Quan se suposa que ha quedat resolta, la seva filla menor, que té assegurada amb la mateixa firma, requereix visitar el metge d’urgències. Allà li neguen inicialment la visita perquè els consta que no està al corrent de pagament, malgrat que pot demostrar que l’abril, com a mínim, ja ha estat descomptat al banc. Més rabiós encara, decideix donar-se’n de baixa i anul·lar les dues pòlisses de salut. La resposta de la companyia asseguradora, via mail –ja s’encarreguen de no tenir oficines on buidar el pap–, sembla un acudit dels dolents. Després d’empatitzar amb el seu enuig i de culpar Axa dels problemes, li recorden que malauradament la petició d’anul·lació s’ha de fer amb un mes d’anticipació al venciment de la pòlissa. Hi ha dies en què un voldria ser el protagonista de Dies de fúria i enfrontar-se a les adversitats com Michael Douglas.