Ui! Que vulnerables!

Que un dia no tinguem llum (unes hores d’un dia, millor dit) no demostra vulnerabilitat, encara que serà segur la paraula del mes i una de l’any. L’àvia Neus, la seva generació, i anteriors, sí que eren vulnerables i vivien en la vulnerabilitat. Nosaltres som privilegiats que ens veiem el món a sobre per qualsevol inconveniència. S’il·luminaven amb llums de carbur. Dormien amb ampolla d’aigua calenta dins el llit i orinal a sota. Refrescaven els aliments en una saca que baixaven al pou. Es desplaçaven a peu o amb tartana per carrers polsosos a l’estiu i enfangats a l’hivern. Rentaven a la riera o al safareig públic. Cuinaven amb carbó i omplien garrafes d’aigua a la font. Parien els fills a casa, a vegades sense metge ni llevadora. Anaven a escoles unitàries i als 14 anys, o abans, es posaven a treballar. A províncies com Girona hi havia només un parell d’instituts. Estrenaven una peça pel Ram i tenien una roba guardada per als diumenges. Pagaven una iguala pel dret a un mateix metge, tinguessin el mal que tinguessin, i amb sort arribaven vius a l’edat adulta la meitat dels germans. Això sí que era un alt grau de vulnerabilitat dels nostres avis, que han sabut portar-nos fins aquí a fills i nets. I a més, els ho van amanir amb una guerra civil i dues guerres a Europa. Les hores sense llum de dilluns són una broma de mal gust que deixa molts inútils amb el cul a l’aire, això sí. De vulnerabilitat, la justa, per respecte a l’àvia Neus i a unes generacions!