Cal llum a la foscor

Dilluns vam viure, o més aviat patir, una situ­ació anòmala, des­co­ne­guda, extra­or­dinària, inqui­e­tant, alar­mant, pre­o­cu­pant i tots els adjec­tius que se’ls acu­deixi afe­gir-hi. La gran apa­gada, tres dies després, con­ti­nua sense una expli­cació fona­men­tada i s’han obert les por­tes a un munt d’hipòtesis que es mouen entre el gran cibe­ra­tac ideat per ments malig­nes per crear el caos i una sim­ple errada del sis­tema elèctric que ningú, ni els més experts, va saber pre­veure a temps. El pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, reclama saber què va pas­sar en aquells cinc segons en què va des­a­parèixer pràcti­ca­ment el 60% del sub­mi­nis­tra­ment elèctric i ha cri­dat a con­sul­tes les com­pa­nyies perquè s’espa­vi­lin a tro­bar una expli­cació sufi­ci­ent­ment rao­nada perquè talli d’arrel les espe­cu­la­ci­ons més esbo­jar­ra­des. No n’hi ha per menys. Si cinc segons van ser capaços de des­ta­ro­tar tota la península Ibèrica –con­tents que tenim els por­tu­gue­sos!–, ima­gi­nin què podria pas­sar si l’epi­sodi es repetís i ho fes durant molt més temps. I si ho fes durant més temps i a més països? Europa arrufa ara el nas davant del que ha pas­sat al sud del con­ti­nent i s’ho mira des de la como­di­tat que dona la distància, però el cert és que l’apa­gada espa­nyola no ha estat l’única que s’ha patit ni tam­poc la que ha afec­tat més gent. Col·lap­sats com estem davant l’allau d’infor­ma­ci­ons que ens arri­ben cada dia, aviat obli­dem que la situ­ació de dilluns ja la van viure Itàlia el 2003, Ale­ma­nya el 2006 o, la més recent, una apa­gada total el 2024 que va afec­tar Mon­te­ne­gro, Croàcia, Bòsnia i Albània. La inter­con­nexió elèctrica euro­pea, la que ens afecta de ple a nosal­tres, sem­bla que pateix cer­tes fla­que­ses de con­seqüències impre­vi­si­bles. Davant l’anunci d’alguns espe­ci­a­lis­tes que les apa­ga­des poden tor­nar ben aviat, les reco­ma­na­ci­ons fetes a finals de març per la Comissió Euro­pea que cada llar hau­ria de tenir pre­pa­rat un kit de super­vivència davant l’amenaça de supo­sa­des catàstro­fes ja no sem­blen cap broma. Més aviat fan mal­pen­sar.