L’aturada de la taxa turística

Aquesta setmana el govern ha fet marxa enrere en l’increment de la taxa turística que va decretar a inicis d’any. La taxa turística ha de compensar les externalitats negatives del sector i fer que aquest últim suporti el cost real de la seva activitat.

L’any passat la taxa va recaptar 100 milions gairebé i amb l’increment hauria passat a 200. Molt insuficient per resoldre tots els problemes que tenim derivats del turisme, però era un pas en la bona direcció.

El nostre model econòmic abusa del turisme. El que no entén molta gent és que el turisme crea misèria. El model low cost basat en la quantitat requereix treball poc qualificat i mal pagat. Els defensors del turisme diuen que crea llocs de treball, però curiosament no fa baixar l’atur local ni la sortida de personal qualificat, sinó que ens obliga a importar mà d’obra. Quan en un estat redistributiu hi incorporem immigrants sense recursos massivament, el resultat és una factura addicional per al sector públic. Per no parlar de les conseqüències ambientals.

Junts ha instat la retirada amb l’acord dels socialistes. Tots dos partits parlen de l’estancament del PIB per càpita o de la immigració massiva com si fossin fenòmens inexplicables i no el resultat de les seves polítiques. El país està estancat des de la crisi en PIB per càpita, no genera benestar per als seus ciutadans i la raó hauria de ser clara. Turisme i sector públic tenen els pitjors indicadors de productivitat i valor afegit i és just el model econòmic pel qual treballen els nostres polítics.

L’excusa per aturar la taxa ha estat un dictamen no vinculant que afectava també els canvis psicodèlics en l’ITP de l’habitatge. Aquest, en canvi, no l’han aturat. Podríem dir que els nostres polítics fan el mal molt bé però el bé el fan malament.