L’apagada, apagada

No hi ha ningú que ignori la gran apagada que ha patit la península Ibèrica aquesta setmana. Però hi ha molt poques persones que sàpiguen realment què ha passat, i cap d’elles encara no ho ha explicat públicament, i probablement no ho sabrem mai. Mentre ens entretenim amb les anècdotes d’aquelles hores i amb les vivències i peripècies que cadascú va experimentar –que si el mòbil sense bateria, que si no es podien treure diners dels caixers, familiars o amics atrapats en un ascensor, un tren, un túnel, etc.–, van passant el dies i l’apagada es va apagant: es va apagant la informació veraç i contrastada de les causes que la van provocar. Potser és la manera moderna de resoldre les crisis, és a dir, deixar que les xarxes i mitjans generin un núvol de confusió tan gran que quan s’hagin de donar les informacions oficials, aquestes no semblin ni tan greus ni tan transcendents. El que lamentablement no s’han apagat han estat els “experts” disposats a explicar-nos de forma simple i primària un incident tan complex com aquest. Són els mateixos “experts” que un dia et parlen de les terres rares i l’endemà, del conclave del Vaticà amb el mateix aplom que t’expliquen la darrera estratègia militar de la guerra d’Ucraïna. Deuen funcionar amb un motor de moviment continu, perquè no s’apaguen mai...