L’ideari de Montserrat Minobis

Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 1952 - Barcelona, 2019) va ser la primera dona degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004), càrrec del qual va dimitir i va passar a ser també la primera dona que va dirigir Catalunya Ràdio i les emissores de la Generalitat. Però, al marge d’això, va ser una professional amb moltes hores al capdavant del micròfon des que el 1961 va començar a treballar de locutora, redactora i guionista a Ràdio Popular de Figueres, l’emissora de l’Església que dirigia Manel Pont i que va esdevenir una illa d’una certa llibertat en aquell món franquista, i en què la llengua catalana va agafar un rang de normalitat impensable en altres emissores de l’època. Montserrat Minobis també va treballar a Ràdio España de Barcelona, on va fer el primer informatiu en català, Ràdio Peninsular i Ràdio 4 i, a TVE, Miramar, Magazine Can 80 i als informatius Bon dia Catalunya i L’informatiu matí, al marge d’altres programes. Demà dimecres, a les 18.30 a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, es presenta Montserrat Minobis. Una dona lliure, on la seva germana Carme recull el seu pensament i ideari en un llibre de l’Editora Cassanenca de Joan Carles Codolà. Hi participaran, l’autora, Jordi Pujal i Maria Eugènia Sala, moderats per l’editor.

“Aquest llibre no pretén ser una biografia de Montserrat Minobis i Puntonet, només és un recull de les seves inquietuds i el seu pensament expressat públicament”, escriu la Carme a la introducció. Per això el llibre es basteix amb escrits, publicacions i entrevistes en què es vehiculen les seves paraules. El llibre fa possible “parlar d’una figura (a més dona) el llegat de la qual el considero imprescindible i que perdura tossut en el temps, fresc i perfectament vàlid avui dia”, assegura Jordi Pujal, que signa el pròleg. “El que em mou a fer aquest recopilatori del pensament i l’ideari de la Montserrat és l’estimació per ella i la convicció que ha estat una dona maltractada i oblidada”, assegura Carme Minobis.

Aquest llibre presenta la feina que va fer i en destaca la seva estimació per la ràdio, pel periodisme i per la lluita per la igualtat i la visió de gènere. Va ser una dona capdavantera: es va endinsar en el món de la política, militant a UDC, sent fundadora de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment propera a Iniciativa per Catalunya. Va escriure en moltes revistes: Canigó, 9 País, Hora Nova, Empordà Federal, l’Hora, El Punt, Capçalera, El Temps, Diari de la Pau, Avui, Hoja del Lunes, Oriflama i Serra d’Or. Ho va fer de política, d’ecologia, de música, de feminisme, dels drets laborals, “i sempre va ser reivindicativa davant la necessitat d’una ràdio pública en català, lliure i independent del poder polític”, escriu Carme Minobis.

La Montserrat va ser una dona forta. Va col·laborar en la posada en marxa del primer Congrés de Periodistes el 1979. Fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya el 1992, a la dècada dels noranta va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes. Dona ferma, en aquest llibre mostra el seu compromís amb la professió i la seva lluita per una societat més igualitària i justa, tal com la descriu la seva germana Carme.