Dos per tres

M’estic plantejant seriosament de buscar una parella per anar a comprar queviures i aprofitar les ofertes de 2 per 3 euros. Perquè vivint sola com visc ja m’explicaran què en faig, de dos ramats d’espàrrecs, encara que em costin “només” 3 euros. I, de passada, aquesta mateixa parella també em podria acompanyar als viatges i no haver d’assumir el preu d’una habitació doble d’un hotel perquè les cambres d’un sol llit han desaparegut del mapa. Anar sol pel món penalitza, i molt. No entenc aquesta falta de sensibilitat i de vista empresarial tenint en compte que el nombre de llars habitades per una sola persona serà el que creixerà més els propers anys a Catalunya, segons les projeccions que ha fet públiques l’Idescat, que pronostiquen que aquestes passaran a ser les més habituals al país a partir del 2050. L’any passat, a Catalunya hi havia 798.866 llars d’una persona, fet que suposa prop del 26% del total, i pel 2050 és previst que la xifra s’incrementi i arribi a un milió (un 29% més que el 2024). La qüestió és que el nombre de persones que estan soles no para d’augmentar i, per si això no fos prou difícil d’assumir en els casos de soledat no volguda, topen continuadament amb situacions de discriminació. Una epidèmia silenciosa i injusta a parts iguals.