Prohibit atropellar turistes

De la nit al dia, que no vol dir amb nocturnitat però sí quasi amb premeditació, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit suprimir un tram principal d’un dels carrils bici que més confort i seguretat donen als usuaris d’aquest sistema de mobilitat. El problema és que aquesta via pedalable generava una sensació de risc als turistes i, com que aquesta ciutat està pensada cada cop més per als foresters i cada cop menys per als que hi viuen, ha estat el primer col·lectiu el que ha resultat afavorit en aquest conflicte.

Des de fa pocs dies, el lateral del passeig de Gràcia que comunica l’avinguda Diagonal amb la Gran Via i que funciona com a carril bici ha deixat de ser practicable per a qualsevol tipus de vehicle des de l’altura del carrer Aragó en sentit descendent. En aquest punt, els operaris han treballat les últimes setmanes en la supressió de la rampa que permetia seguir en direcció a plaça de Catalunya. Ara ja no es pot.

Amb les obres que s’hi han fet, s’ha reconstruït la vorera original d’angle recte i allí on hi havia un suau pujador de formigó ara hi ha un impediment vertical i els panots d’inspiració modernista, característics del passeig de Gràcia. Les obres tenen com a conseqüència la creació d’una barrera urbanística que impedeix a les bicicletes seguir en línia recta en direcció al mar. Fins ara el pas era permès a vehicles sense motor i als de motor autoritzats, amb una bona convivència al llarg de tot el lateral entre bicicletes i cotxes.

Amb la nova configuració, les bicicletes que volen seguir cap a Gran Via han d’incorporar-se, amb un gir perillós a l’esquerra, al tronc central del passeig de Gràcia i prosseguir pel carril bus, amb el risc que això sempre comporta. Ho avisa un cartell situat 100 metres més amunt però que resulta una informació insuficient, incompleta.

Està succeint aquests dies que ciclistes que tenen l’hàbit de baixar pel passeig de Gràcia amb una certa alegria, quan arriben a l’altura d’Aragó, es veuen obligats a frenar bruscament en descobrir de sorpresa l’esglaó de la vorera. És evident que l’avís situat 100 metres amunt no redueix un risc cert d’accident per l’impacte brusc de la roda davantera contra l’angle de pedra.

Quan descobreixen la vorera, hi ha ciclistes que opten per no desviar el seu rumb, tot i la infracció que això ara suposa; posen el peu a terra, aixequen la bicicleta o patí a pes de braços i continuen desplaçant-se per l’itinerari antic després d’haver superat el desnivell i amb un evident estat de desconcert per la nova configuració del carrer.

Tot aquest enrenou en la mobilitat dels ciclistes té com a objectiu protegir els turistes que s’agrupen de forma desordenada davant de la façana de la Casa Batlló admirant la pell des sargantana florida que va crear Antoni Gaudí, badant i fent fotos, moltes fotos. Durant les hores en què l’edifici d’Antoni Gaudí és obert al públic, el carril que ara s’ha suprimit i que discorre per davant de l’edifici s’omple de persones i, certament, la convivència entre turistes, ciclistes i altres vehicles es fa difícil, però no impossible, perquè el carrer és molt ample i hi ha espai per a tothom i a més no hi ha res que no es pugui solucionar amb un bon i estrident toc del timbre metàl·lic d’una bici. Avui, però, el riiiiing d’alerta o desaprovació va per l’Ajuntament.