Misèries

Una samarreta amb la frase “¿Por qué Ballart silencia la violaciones en Terrassa?” de la portaveu de Vox, Alicia Tomás, ha acabat amb un dels episodis més miserables i tristos des que he pogut anar seguint amb més o menys assiduïtat els plens municipals, ara ja fa tres dècades. Suspensió de la sessió el 25 d’abril per decisió del destinatari del missatge, l’alcalde Jordi Ballart; represa del ple cinc dies després amb l’aparició ja de tres samarretes amb el mateix missatge dels tres regidors de la formació d’ultradreta; tres crides del batlle perquè se les traguessin, per acabar, finalment, amb l’entrada de la Policia Municipal per fer-los fora; l’aprovació d’un expedient sancionador; retrets entre les altres formacions a l’alcalde per haver allargat la notorietat que buscava Vox i no consensuar una actuació conjunta; anunci de Tot per Terrassa d’accions legals contra Vox, com també de l’alcalde, a qui la formació d’ultradreta acusa de mentir. I, al mig, la víctima d’una presumpta agressió sexual denunciada a la ciutat el 23 de març, i que el consistori va condemnar amb un comunicat el 8 d’abril després que el jutge decretés llibertat amb càrrecs per a les dues persones que van ser detingudes. Vox va fer una manifestació el 10 d’abril, juntament amb Dani Esteve, de Desokupa, contra el jutge, l’alcalde, Pedro Sánchez i “dir prou a acollir la xusma importada” –oh, sorpresa!– i en tot aquest temps les xarxes s’han convertit en un femer en el qual totes les parts intenten treure’n rèdit amb acusacions encreuades de manipulacions i falsedats, i amb la víctima acusant directament l’alcalde de mentir, després que aquest afirmés que ella li havia assegurat que Vox l’estava utilitzant. Ballart reitera que té proves i testimonis per reafirmar el que va dir la víctima i, amb tot això, el circ ja està servit per molt que ell mateix demani disculpes a les xarxes per aquest espectacle.

La imatge somrient de la portaveu de Vox quan la Policia Municipal la convida a abandonar la sala de plens és la imatge de l’objectiu complert, i el més trist ha estat veure com s’hi ha caigut de quatre grapes. La provocació feta política vestida amb les proclames de la llibertat, la veritat i de lluita contra un sistema que ells més que ningú representen. “Más muros, menos moros” és una altra de les samarretes que la formació no ha tingut cap escrúpol a lluir també davant de l’Ajuntament, tot un doctorat sobre el tractament de la regulació de la immigració.

Farien bé totes les formacions d’intentar consensuar una estratègia de resposta a les provocacions que s’allunyi de donar un bidó de benzina per apagar un foc. La gestió pública de la ciutat, amb les problemàtiques que hi ha, s’hauria d’allunyar d’espectacles que no porten enlloc més enllà d’alimentar les expectatives electorals de cada formació perquè la ja baixa percepció dels polítics entre la ciutadania no augmenti encara més, si és que això importa als servidors públics.