Jaume Faixó i les cases de l’Onyar

Tot i que sovint s’ha associat l’obra d’Enric Ansesa Gironella i de Jaume Faixó Fusellas al negre, ells van ser els responsables de la renovació de la imatge de les cases del riu Onyar de Girona. Ells van elaborar la carta de colors amb què es van pintar les cases i que des de fa dècades constitueix un dels símbols de la ciutat de Girona, una de les postals de la ciutat amb la catedral i Sant Feliu de fons en moltes ocasions. Sens dubte un gran encert, però que els va valdre una allau de crítiques en aquells primers anys de l’Ajuntament democràtic de l’alcalde Nadal. Ara ningú es recorda de les crítiques; el cromatisme de les cases de l’Onyar, i el blanc de la casa Masó, s’han internacionalitzat i algunes veus ja pensen que potser caldran retocs per conservar una de les imatges icòniques de la ciutat.

Jaume Faixó, del que ahir destacàvem l’exposició que es fa a la Fundació Valvi amb una reivindicació de la seva obra amb el títol El regne de Faixó, ha estat associat molts anys a Ansesa Gironella, que ara també exposa a Girona i a Barcelona, Back to Black: Chapter II. a FUGA, fins al 14 de juny. Junts, amb Lluís Bonaventura, van fer en vídeo Proposta esteticoconceptual de seguiment d’un tram urbà del riu Onyar i els seus reflexos (1981). I després d’un primer projecte de rehabilitació dels arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader, Faixó i Ansesa van crear la carta de colors de les cases de l’Onyar (1983) que va donar lloc a la imatge que tenim avui d’aquest tram del riu comprès entre el pont de Pedra i la desembocadura de l’Onyar, les cases de la Rambla, l’Argenteria i Ballesteries, una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Una carta de colors feta a partir d’un treball de recerca per trobar sota les capes que hi havia de pintura la pigmentació original, convertint així aquest tram de cases del riu en la icona que és ara. També conjuntament van fer el projecte del color a la plaça de Can Mariné, a Santa Coloma de Gramenet.

Jaume Faixó, que va morir el 1998, als 45 anys, es va implicar de molt jove en els moviments de la lluita antifranquista i va ser un actiu participant de l’Assemblea Democràtica d’Artistes. Havia estudiat al col·legi Joan Bruguera i com a pintor es va formar influït per Josep Tarrés, Josep Colomer i Josep Bosch Piculives, Es va involucrar en la lluita per la recuperació de la independència de Salt. La seva primera exposició la va fer amb 19 anys a la sala d’art La Gàbia de Girona i després va participar en moltes collectives amb Quim Corominas, Torres Monsó, Joan Casanovas, Cutiller i Jordi Gispert, com explicava en aquest diari Carme Vinyoles. Amb Enric Ansesa va fer tàndem per muntar les exposicions del Centre Cultural de Caixa de Girona, a la Fontana d’Or. També va tenir una important faceta d’escultor i una de les seves obres llueix a l’entrada de Salt quan hi arribes des de Bescanó. Es tracta de Porta transversal, una escultura de gran format que es va inaugurar el 1997. En aquesta rotonda Faixò hi va situar una gran porta, evocant un arc de triomf, feta d’acer amb una fila de lleixes a cada costat, amb còdols del Ter polits per la mateixa aigua del riu.