Suggeriment

Penso que, en general, la gent té poc interès per la geografia. Potser és una impressió que neix del fet que jo hi sóc afeccionat, i a tots ens costa d’imaginar que els altres no comparteixin els nostres gustos. De tota manera, em sembla que quan es fa un viatge és exigible una mínima informació geogràfica, i l’ideal seria afegir-hi alguns coneixements històrics, econòmics, socials i religiosos del país que es visita. Ara és moda anar a Tailàndia, i llevat d’algunes adreces per comprar seda o pedres precioses la documentació que sol endur-se el turista és més aviat escassa.

Cinc dies a l’Índia, per exemple, permeten de veure moltes coses, però difícilment se’n podrà entendre cap si només són “vistes”. Per a un viatger temporal –i goso dir que també per a qui faci una llarga estada en una ciutat o un país– la solució més barata i més eficaç que fins ara s’ha inventat és una bona guia, amb la qual només pot competir la companyia permanent d’una persona del país, suposant que sigui prou culta i sàpiga, a més, posar-se en la pell del visitant.

Al llarg dels meus viatges he observat que hi ha una mena d’al·lèrgia, molt generalitzada, a les guies. D’un grup de vint-i-cinc persones que una vegada vam recórrer diversos països orientals, només en dúiem un holandès i jo. Gràcies a això, molts dels nostres companys de viatge van arribar a Hong-Kong sense saber que era una illa. La prevenció contra les guies, la comparteixen, ben curiosament, dos tipus de persones ben diferents: els qui no tenen el costum de llegir –i una guia els sembla “massa lletra”– i els qui s’autovaloren molt i creuen que una guia és per a gent sense iniciativa personal.

L’experiència em demostra que, anant pel meu compte, el resultat de comprensió de la realitat és més pobre que si m’ajudo amb una guia. Al capdavall, ¿què és una guia sinó el fruit dels estudis i les observacions d’una persona –o d’un equip de persones– que ha dedicat al tema més temps i més atenció que la que jo hi pugui dedicar? ¿Per què menysprear, doncs, aquest material que han posat a la meva disposició? L’autosuficiència és un mal company de viatge. Hi ha qui confon el fet de servir-se d’una guia amb ésser esclau d’un llibre d’aquesta mena. El meu consell és senzill: llegiu primer què diu el llibre sobre la Place des Vosges o sobre el pont d’Istanbul sobre el Bòsfor, i aleshores passegeu i deixeu- vos impregnar per les coses. La prèvia informació no fa cap nosa, ben al contrari: us farà descobrir uns aspectes que us haurien passat inadvertits.

Ara s’acosten els dies de vacances i viatges, importants o modestos, tant se val. Procureu fer-los una mica preparats. En traureu molt més profit. I el suggeriment també és vàlid si aneu al Pallars o al Tarragonès, a Eivissa, o a la Marina del País Valencià.

Per cert: la diputació provincial de València publica el Butlletí Oficial de la Província en edició bilingüe. S’hi insereix “tot allò que l’excel·lentíssim senyor governador civil determina i també totes aquelles disposicions oficials d’interès general que es publiquen al Butlletí Oficial de l’Estat. I els anuncis sol·licitats per particulars, ajuntaments, sindicats, etc.”

La versió catalana/valenciana és correctíssima, i, com que aquest Butlletí surt cada dia, la feinada deu ser enorme. Però la fan, i l’exemple és alliçonador per a la diputació de Barcelona, que encara publica el seu Butlletí només en castellà.