Els llibreters no assagen?

Fins a la 25a edició, el Gremi de Llibreters no va incorporar l’assaig entre les sis categories del premi amb què distingeix els llibres més valorats pels associats. Ja va estranyar una mica que un gènere que a Catalunya ha anat guanyant en qualitat literària, amplitud de temes i nombre d’adeptes entre els autors i els lectors, tardés tant a ser admès al quadre de distincions, però encara va sorprendre més la primera llista dels nominats: les tres obres proposades l’any passat eren escrites en castellà o anglès. Potser va ser fruit de la novetat o la precipitació, però el cas és que en l’actual edició la creació original en llengua catalana d’“assaig, pensament i altres narratives” continua sent igual d’absent entre els finalistes al premi Llibreter. De veritat aquest és el missatge que volen transmetre els organitzadors? Que la literatura de pensament en la llengua pròpia, o bé és inexistent (adeu, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Joan Fontcuberta; adeu, Marina Garcés, Toni Sala i Perejaume), o bé no mereix ser tinguda en compte, com en aquells temps en què era inconcebible parlar de física nuclear en català? Algun dels llibreters que formen part de les comissions que elaboren les candidatures s’ha mirat els prestatges del seu propi establiment? Perquè resulta bastant incomprensible que no s’hagin fins i tot entrebancat amb els llibres de Josep M. Esquirol, Joan-Carles Mèlich, Cristina Masanés, Jordi Galli, Joana Masó, Vicenç Altaió, Josep M. Gregori, Jordi Pigem, Mercè Ibarz, Salvador Macip, Antoni Martí Monterde, Xavier Pla o Adrià Pujol, tots amb obra publicada el 2024. En fi...