Menys fums

Una de les poques medalles col·lectives que ens podem penjar com a societat moderna és la d’haver plantat cara al tabaquisme i a les conseqüències negatives per a la salut, tant dels consumidors com dels fumadors passius: n’hi ha prou de constatar que allò que abans consideràvem implacablement com un vici ara ho anomenem pel seu nom, o sigui addicció. Tinc un amic que s’havia proposat deixar el tabac però només encadenava fracassos, fins que va veure com al 2001 es moria de càncer amb setanta-sis anys d’edat en Jack Lemmon –inoblidable a “Missing”, ambientada a la dictadura xilena– i com, en canvi, en Pinochet el sobrevivia alegrement. A partir d’aquell dia el meu amic ho va aconseguir i només es va saltar l’abstinència una sola vegada, al cap de cinc anys, quan va celebrar amb un bon cigar la mort d’en Pinochet, que va abandonar aquest món amb noranta-un anys. El tabaquisme té aquestes paradoxes, mai saps a qui li acabarà passant factura hospitalària. “El fumar es un placer y mientras fumo mi vida no consumo”, cantava la cupletista quan pesava més el suposat glamur que el risc a l’embús arterial. Mica en mica es va anar imposant el seny, fins i tot actors i actrius van abandonar l’absurd costum d’intercalar calades als guions i quan finalment va morir de càncer el cowboy de Malboro tots plegats vam assumir-ho, fins aquí podíem arribar. Ara el Ministeri de Sanitat es proposa expandir les prohibicions de fumar en espais públics, camps de futbol, festivals, marquesines...personalment hi afegiria també els busos descoberts de les rues de la Lliga futbolera. I com sol passar cada vegada que mirem de pujar un graó de sensatesa, els fumadors més enganxats ens recorden la seva condició de malalts i imploren una mica més de clemència. Què volen que els digui, sóc partidari d’ajudar-los fins on es pugui i amb la màxima empatia. Això sí, distingint entre les diferents categories de fumadors, començant per aquells que surten a pipar a la porta del bar i s’hi queden sense importar-los que el fum entri cap a dins cada vegada que la porta s’obre. O els que expandeixen la fumarola i la pudor a les platges i al cim deixen les burilles a la sorra. A part d’addictes són maleducats.