Peix de proximitat

M’expliquen uns amics vinculats al sector de la pesca que aquesta activitat té molts problemes per subsistir, com tot el sector primari, que fa anys que ha de barallar-se amb un munt de paperassa per fer tràmits cada cop més complicats. Em diuen que la pesca artesanal, un ofici amb arrels profundes en la història i cultura de moltes poblacions costaneres, pateix una crisi severa. Els pescadors es troben atrapats en un laberint de problemes burocràtics pels quals no estan preparats, tot i que han acceptat autoregular-se per garantir el seu futur. Han consentit les vedes imposades, n’han aplicat d’altres voluntàriament, i fan esforços importants i necessaris per a la conservació del medi marí entre altres mesures restrictives que, es vulgui o no, acaben afectant la sostenibilitat econòmica del sector.

M’expliquen que el sistema de repartiment dels guanys, que sovint és injust, desmotiva els pescadors que veuen com el seu dur treball no es tradueix en una compensació adequada. La barreja d’administracions, incloent-hi la Generalitat, l’Estat i Europa, complica encara més la situació amb una varietat de regulacions i normes que dificulten la gestió eficaç de la pesca artesanal. A més, diuen que la manca de relleu generacional i la nul·la promoció del sector com a sortida professional acaben de posar en qüestió el futur de l’activitat pesquera, que sort en té, dels treballadors procedents de l’Àfrica subsahariana, que avui conformen la majoria de les tripulacions. Expliquen que tampoc hi ajuda el desconeixement que tenim del producte del mar en general: les nostres mares o àvies clissaven a primer cop d’ull l’estat del peix; en sabien el nom i l’origen, distingien el surell del pagell, el rom del turbot, les pelaies del llenguado, i sabien que les cananes feien bo l’arròs. Ara no en sabem ni la meitat i, sense peixateries al barri, comprem el peix al supermercat, net, envasat i sense cap, i sovint no passem del lluç o el rap, ni sabem si és època de sardina, anxova o verat.

Tot plegat afecta un sector que és clau en la nostra alimentació i, mentre sospeso l’abast del problema, els meus amics em diuen que no hi troben cap solució, i jo els prometo que aniré més sovint al mercat a comprar peix de proximitat.