Qui tem l’art?

Una de les crítiques que va rebre el Museu de l’Art Prohibit quan es va inaugurar el 2023 a la Casa Garriga Nogués de Barcelona és que no anava més enllà de ser un parc temàtic d’obres que havien estat víctimes de la censura. Recordo haver-li preguntat al seu propietari, l’empresari Tatxo Benet, si patia per si algun beneit ofès hi accediria amb intencions destructores o per si alguna entitat reaccionària els portaria als tribunals. Estava ben tranquil, em va confessar. Des que va obrir, el museu no ha estat notícia per cap polèmica relacionada amb els seus continguts (i sí per un conflicte laboral amb els seus treballadors, en vaga). Curiosament, el projecte de Benet ha recuperat la seva naturalesa diguem-ne més genuïna, que és incomodar aquells que no entenen que l’art és lliure, en la seva primera itinerància, a Andorra. La mostra, atenció al títol, La censura és la comissària d’aquesta exposició, s’ha cancel·lat perquè la cònsol d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va tenir cagarrines quan va veure que una de les peces era la portada de la revista Charlie Hebdo publicada després de l’atac gihadista del 2015. “Prefereixo censurar que anar a un funeral”, ha dit Gili, per a qui l’exhibició de l’obra en qüestió comportava “riscos per a la seguretat nacional”. No donen a Andorra cap premi al polític més babau?