Folklore atípic

Regirant llibres vells he trobat un Costumari del dia de Sant Joan que recull un folklore ben poc conegut. N’espigolo unes mostres.

“Per Sant Joan, els nespres a l’era i els homes al camp”, dita popular al terme de les Corts, Barcelona, i no sembla pas arriscat deduir, doncs, que el camp de què es parla és el camp del Barça. Lliga perfectament amb el paper importantíssim que tenen els vegetals en la festivitat de Sant Joan: “El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut” (Urgell), “sobretot les herbes menudes” (Amades) i no hi ha cap dubte que enlloc com al camp del Barça no trobarem tanta herba el dia de Sant Joan.

Hi ha diversos testimonis que el poble s’aplegava aquest dia per demanar públicament tota mena de favors i remeis. L’il·lustre investigador Saumells diu que ha sentit recitar a unes noies nascudes a Sau: “Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la virtut que Déu us ha dat, feu-me tornar més autònoma que no era l’any passat”.

Com que molts catalans no hi veuen clar, és molt recomanable l’oració per a treure una brossa de l’ull: “Santa Na i santa Ció, doneu-m’hi una escombrada, a aquesta brossa de l’ull, que jo no m’hi veig i no la hi vull”, i hi ha una versió recollida per Amades (Folklore de Catalunya, vol. 3, pàg. 990) que pel primer mot sembla valenciana: “Brosseta, sal de l’ull; si ets del cel jo t’hi vull, si ets de la terra jo no t’hi vull”.

També és bo d’anar al camp el dia de Sant Joan per dir aquesta oració: “Nostre Senyor i Sant Joan / tots dos van per un camí, / en troben sant Magí: / què fas aquí aturat? / Aquí n’estic harmonitzat. / Alça’t, Magí, i per ma virtut / torna la llei de l’embut / contra aquell que l’ha votat” (aquest darrer mot sembla un eufemisme posteriorment afegit, com solien fer molts folkloristes carques; per tradició oral ens ha arribat “fotut”).

Sembla que la màgia és especialment eficaç si es practica al punt de dos quarts de sis, que és quan el sol de tarda fa que el camp sigui més verd i les malures són més vulnerables. A Menorca, els devots creuen que “si a tres quarts de sisos / pregueu pels Països / a tres quarts de sets / seran guaridets”. A València diuen: “Quan el mal ve d’Almansa / a tots alcança, / però el mal dura poc / si amb tres tions fem foc”. Ben poètica és aquesta cançó recollida a Ceret: “La tarda de Sant Joan / sí n’és festa assenyalada. / Cercant la bonaventura / no la som trobada encara. / Santa Na i santa Ció / riu avai menen la barca”.

Els qui aquesta tarda anireu al camp a collir el trèvol nacional de les quatre fulles, deixeu-me que us feliciti amb la corranda o conjur popular que publicà Verdaguer: “Déu los do molts anys de vida, / als fallaires d’aquest any, / que n’han celebrat la festa / la festa de Sant Joan”.