Passos de vianants

La coexistència entre vehicles i vianants s’ha convertit, en el millor dels casos, en una constant carrera d’obstacles en què la persona que va a peu acostuma a endur-se la pitjor part. No en va és l’element més vulnerable i el que s’enfronta a les conseqüències més greus en cas d’accident. El camp de mines acostuma a ser a l’interior dels pobles i ciutats, on, altre cop teòricament, els cotxes i altres vehicles a motor han de circular a menys velocitat i posant una especial atenció en la conducció. Aquesta és la teoria, és clar, perquè la pràctica sovint és força diferent. Els passos de vianants són un dels escenaris més habituals de conflicte perquè, malgrat que les normes són molt clares i la prioritat de pas sempre correspon al ciutadà o ciutadana, alguns conductors i conductores s’han acostumat a reinterpretar reglaments i senyals. Malgrat que hi ha mil i una actituds darrere del volant quan has de superar un pas de vianants, les més comunes es poden reduir a dues: aturar-se o no aturar-se. Si precisem, aquells que compleixen i respecten el codi de circulació ho fan la majoria de vegades deixant la distància prudencial amb la persona i esperant que aquesta hagi creuat el carrer. Tot el carrer. N’hi ha, però són els menys. La majoria amb prou feines deixa que el vianant hagi sortit del davant del cotxe per prémer l’accelerador i continuar el seu camí. Les presses manen i la satisfacció de sentir-se guanyador, també. Pel que fa als que no s’aturen, el ventall és més ampli. Hi ha aquells que confien que sempre t’aturaràs tu perquè hi tens molt més a perdre. Hi ha els que ja comencen a reduir la velocitat la cantonada abans per adequar-la al pas de la persona i poder esquivar-la un cop hagi creuat. I hi ha els que travessen amb tu, perquè consideren que hi ha espai suficient i desconeixen el concepte perill. Ah! I el top ten. Hi ha els que afegeixen insults sonors amb la finestreta oberta perquè t’has atrevit a creuar un carrer pel lloc que pertoca, però els hi has aparegut sense avisar i els has espantat. Nefast, però un clàssic.