3Cat. Vergonya contínua (I)

Com era de témer i temia, l’invent del 3cat era una martingala més del sector de la professió cortesana de Barcelona i la politiqueria. Ja no suposo res. Queda certificat en la memòria de l’exercici 2024, que es pot consultar al registre. No hi ha projecte per aturar la munyidora automàtica de la ciutadania que representa i que ja em feia preguntar l’11 de juliol del 2023 “Serà valenta 3Cat?” Doncs no. No és valenta i cada dia és més competidora deslleial del sector. Professionals cortesans ho perpetren i els polítics ho permeten. La partida de personal ha passat de cent noranta-set milions d’euros a dos-cents vuit i la plantilla és de 2.487 en lloc de 2.445. Això vol dir que el cost mitjà per treballador ha passat de 80.862 euros a 83.626. Al sector privat, a aquest cost per persona no quedaria ningú en el món dels mitjans. S’hauria arruïnat tothom, fins el fill de Déu, que diria l’àvia Neus (si el fill de Déu operés en el món dels mitjans). A aquest cost salarial mitjà no quedaria cap cuca. Si els deu diaris digitals de més facturació tinguessin un cost salarial mitjà com 3Cat, els 142 treballadors els costarien sis milions i mig més d’euros, i de guanyar dos milions passarien a perdre’n quatre. Pitjor els nou diaris amb edició en paper set dies a la setmana. Els 944 treballadors que tenen els costarien vint-i-tres milions més d’euros i en lloc de perdre dotze milions com el 2022, en perdrien trenta-cinc. Fins i tot RAC1 entraria en pèrdues.