Obstacles artificials

Quan als autònoms ens toca treballar per alguna administració pública, en la majoria de casos enviem una factura estàndard i els funcionaris de torn la processen pel sistema electrònic que més els abelleixi. Els problemes –no, els estats de pànic, els atacs de ràbia i les crisis nervioses– comencen quan som nosaltres que hem de generar una factura electrònica. Recordo que una vegada –per cobrar d’un ajuntament– vaig gastar el triple de temps intentant cobrar que havia gastat per fer la feina mateixa. L’altre dia una institució pública –el nom no importa– em va dir d’entrar en una plataforma fantàsticament opaca (i no només per mi) que es diu B2Brouter, la qual, per començar, em va demanar l’adreça electrònica. “Que fàcil”, vaig pensar, mentre la hi teclejava amb una certa alegria. Tot d’una, em va dir que la meva adreça no estava “disponible”. Al segon intent, vaig aconseguir entrar-hi i per bé que em va informar, al cap d’un cert temps, que tenia un compte, no em va informar pas de què havia de fer-ne. Fi de partida, doncs. I recentment una altra administració pública –el nom tampoc importa– em va enviar un missatge amb 24 paràgrafs breus en què em deia que a la factura havia d’incloure cinc números diferents, tots corresponents a “la nostra entitat”. Vaig fer clic a l’enllaç que m’havien passat i de cop em vaig trobar cara a cara amb un munt de camps diferents que havia d’omplir. Com que no tenia clar quin número havia de posar a on, vaig anar experimentant fins que creia que ho havia encertat. Tot seguit vaig rebre un missatge –en aquesta pàgina per a la qual havia escollit l’opció lingüística “català”– que deia “se han encontrado los siguientes errores en la factura” sense dir-me quins eren aquests errors. Un atzucac electrònic més. Tan difícil és, crear un sistema de facturació senzilla que faci servir un llenguatge diàfan? I si ho preguntessin a ChatGPT?