Exportar en temps de Trump

A l’edat mitjana, Catalunya era tal potència mercantil que el Llibre del consolat de mar fou el primer gran cos jurídic internacional sobre comerç i navegació marítima. Durant el segle XVII, l’anomenada Era d’Or dels actuals Països Baixos, el port d’Amsterdam esdevingué el principal centre comercial i financer d’Europa. Obrir-se al comerç porta prosperitat i progrés, també científic i artístic. Per a reeixir, ha d’anar acompanyat d’institucions sòlides que garanteixin l’estat de dret, una educació de qualitat i d’inversions en infraestructures. En aquest sentit, el declivi democràtic i institucional del règim polític espanyol, i sobretot la discriminació sistemàtica que aplica als Països Catalans, posa en perill el nostre benestar actual i futur. Però no és el tema d’avui.

La política aranzelària dels Estats Units resulta tan caòtica, arbitrària i imprevisible que ha generat el caos en el capteniment dels inversors i operadors econòmics de tot el món. La incertesa és el principal enemic de qualsevol inversió. El president Trump no aconseguirà així que empreses estrangeres muntin fàbriques al seu país. És ben conegut que els aranzels i altres barreres al comerç perjudiquen sobretot aquell que els aplica. Taxen els consumidors finals, exclouen del mercat productes atractius (importats), faciliten que empreses nacionals apugin preus i descurin qualitat i innovació, i a la fi provoquen inflació i ruptura de les cadenes de subministrament. Ho veurem ben aviat a l’altra banda de l’Atlàntic.

Les atzagaiades de Trump, ara declarades il·legals en gran part, han fet baixar les previsions de creixement de la zona euro de l’1,3% al 0,9% del PIB per al 2025. Catalunya, evidentment, en patirà. Les exportacions el 2024 van sobrepassar els 100.000 milions d’euros, un 26% de les totals de l’Estat. Exportem molt més del que importem. Les indústries, els serveis i el primer sector catalans es troben plenament inserits en una economia global i interconnectada. La Unió Europea, principal mercat mundial, gaudeix de millors condicions que ningú per negociar. Trump pot provar d’extorquir-nos tant com vulgui: la primera potència comercial del món som nosaltres, els europeus.

A Catalunya li convé, doncs, com l’Holanda del Sud que volem ser, donar suport a la política europea d’obrir nous mercats exteriors, a través de partenariats comercials justos que afavoreixin tant les empreses com els consumidors. De sectors que hi surtin perdent n’hi haurà sempre. Se n’ha de tenir cura amb mesures compensatòries immediates i eficaces.  En el context geopolític i econòmic actual, no té cap lògica que partits catalans que pretenen ocupar el centre polític s’oposin a l’acord que la UE ha conclòs amb el Mercosur (el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i Bolívia), pendent de signatura i ratificació. Hi són contraris França –évidemment!– Polònia i, fins fa poc, Àustria.

Aprenguem d’Àustria. Sumida en el seu tercer any de recessió, amb l’extrema dreta com a partit més votat i ara patint Trump, li urgeix el plus de creixement que aportarà l’acord amb el Mercosur. El proteccionisme agrícola és un luxe que ja no es pot permetre. Nosaltres, tampoc. França no ha de ser cap referent. L’any passat els pagesos francesos encara bolcaren camions i cremaren fruita catalana i espanyola. És un clàssic. L’agricultura i ramaderia del Mercosur haurà de complir els estàndards fitosanitaris marcats per Brussel·les. Ens interessa, a més, reforçar el rol geopolític d’Europa a l’Amèrica Llatina ara que la Xina ha esdevingut el seu principal soci comercial. Els grans partits polítics espanyols ho han entès. El PSC-PSOE i el PP són partits amb sentit d’estat (espanyol). Cal que els catalans ens comportem com un Estat si en volem esdevenir un.

Finalment, quatre mots sobre el tancament de l’oficina comercial d’Acció a Tel-Aviv a Israel. D’ara endavant, les empreses catalanes hauran de treballar amb l’ICEX espanyol, que òbviament roman obert. El PSC-PSOE mata així dos ocells d’un tret: arrossega la Generalitat en el seu postureig antisemita i en lamina les competències.

PD. La Comissió Europea ha fet un mapa interactiu sobre les empreses europees que exporten al Mercosur. Es pot consultar per localitat. Al Principat n’hi ha 764, i a la demarcació de Lleida, 29: https://policy.trade.ec.europa.eu/eu-trade-relationships-country-and-region/countries-and-regions/mercosur/eu-mercosur-trade-your-town_en