No s’hi val a badar!

Disposar de seguretat a les xarxes és, per a les empreses, una qüestió vital. A aquesta evidència li donen suport estudis seriosos, com el dut a terme per Mastercard entre més de 1.800 pimes europees, en què alerta que una de cada tres petites o mitjanes empreses de l’Estat corre el risc de tancar a causa de la ciberdelinqüència. També es tracta d’una qüestió d’extrema importància si ens referim a les infraestructures crítiques. Tot i que el govern espanyol es va apressar a negar l’atac informàtic a la xarxa energètica de la Península, el 28 d’abril passat, aquesta va ser la primera causa possible que va sorgir a l’imaginari de molts. Sembla que no ho va ser, però ben bé ho podria haver estat perquè la tecnologia actual ho permet i l’organització cada vegada més acurada de grups de ciberdelinqüents internacionals, que funcionen ben bé com a corporacions, amb jerarquies i funcions ben distribuïdes, la tenen a l’abast i també els coneixements per utilitzar-la.

PERQUÈ LA SEGURETAT A LES XARXES és absolutament vital per a la nostra supervivència, i ho serà cada vegada més, l’aplicació de la directiva europea NIS2, que reforça la ciberseguretat a tota la Unió Europea, l’expansió de la intel·ligència artificial (IA) i també la criptografia quàntica, que utilitza fotons per encriptar dades, van ser els grans temes tractats en la sisena edició del Barcelona Cybersecurity Congress del maig passat, celebrat juntament amb l’IoT Solutions World Congress. El cibercrim, organitzat en entramats foscos i globals, ens obliga a estar amatents en els avenços perquè no només s’ha d’aturar sinó prevenir. L’Incibe (Institut Nacional de Ciberseguretat) va detectar l’any passat un increment del 16,6% d’incidents de ciberseguretat respecte a l’any anterior, dels quals el 32,4% van afectar directament pimes, micropimes i autònoms. Segons un estudi elaborat per la plataforma Zerod, el 68% de les empreses de l’Estat van tenir almenys un intent de ciberatac el 2024. I, a casa nostra, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectat 6.900 atacs a les xarxes –dels quals gairebé un 50% (3.372) van aconseguir causar danys– a més de 300 entitats del sector públic, sobretot dirigits a universitats, hospitals, ajuntaments i la pròpia administració pública. Aquestes dades ens diuen que el cibercrim va créixer a Catalunya un 38% respecte al 2023.

La IA, la implementació a gran escala dels dispositius IoT (internet de les coses) i la robòtica estan transformant els models de producció, mobilitat, sanitat, educació, comerç... i també les llars, on la domòtica s’estén per donar resposta al desig de fer-nos la vida més còmoda i el telèfon mòbil intel·ligent ja és un apèndix de la majoria de nosaltres. Sens dubte, les tecnologies ajuden a l’eficiència i la sostenibilitat, ens fan avançar cap a una societat més productiva i una existència més confortable. Però comporten també uns perills que poden impactar greument a nivell productiu i individual. Els avenços tecnològics han d’anar acompanyats, sí o sí, per la seguretat informàtica. L’actual, basada en algoritmes matemàtics cada cop més complexos i robustos, fa força bé la seva feina però, pensant en un futur no tan llunyà, el món ( Euroquic ) ja ha posat la cinquena marxa i Europa, per sort, també ( Quantum Flagship ). Es tracta de la quàntica, un conjunt de tecnologies que es fonamenten en la mecànica quàntica, que treballa amb partícules atòmiques i subatòmiques i que intenta comprendre els fenòmens naturals i la manera com aplicar-los per obtenir unes tecnologies realment disruptives i de futur.

Les tecnologies quàntiques creixeran exponencialment els pròxims anys, i no només en el terreny de la ciberseguretat. Enguany se celebra l’Any Internacional de la Ciència i les Tecnologies Quàntiques i és un bon moment per recordar que Catalunya és un país punter en aquestes tecnologies. Els reconeguts internacionalment Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Barcelona Supercomputing Center , centres tecnològics dedicats a la recerca i l’aplicació d’aquestes tecnologies en el teixit empresarial com Eurecat i empreses que van néixer com a start-up i que han esdevingut referents en els respectius àmbits quàntics, com LuxQuanta , Quilimanjaro o Quside , situen l’ecosistema quàntic català en una de les millors posicions del món. Tot i això, cal donar-hi suport i no badar!