“La merda se’ns menja”

No sé si Els Amics de les Arts quan van escriure aquesta cançó van fer-ho vaticinant el que passaria anys més tard a la seva ciutat o si tot plegat és fruit de la casualitat, però el cas és que aquests dies a Girona se li escau la cantarella i part de l’opinió pública comparteix que “la ciutat està bruta”. L’objectiu del nou sistema de recollida de residus amb contenidors tancats és una mesura que busca millorar la gestió de les escombraries i augmentar els índexs de reciclatge, però també implica canvi, i els canvis, ja se sap, acostumen a costar. I més encara si requereixen esforç per part nostra. Suposo que per això, en molts barris, els contenidors tancats s’han convertit en això, en contenidors tancats, i gairebé buits, perquè poques persones els obren per dipositar-hi el que tocaria. Les bosses ara van a fora, al mig de la via, obstaculitzant el pas per les voreres i generant un ambient que, efectivament, ens convida a dir que Girona està bruta. I és realment conseqüència directa de les directrius de l’Ajuntament, aquesta suposada brutícia? Segurament tant el model escollit com la seva implantació són millorables, però també és cert que la polèmica que acompanya el nou sistema va més enllà de la simple eficàcia del model. Davant d’una novetat que potser no agrada, per què una part de la ciutadania opta per deixar la brossa fora dels contenidors, sabent que això perjudica el veïnat? És un boicot conscient al sistema? O és, senzillament, una mostra de manca de respecte i empatia envers la comunitat? Diversos estudis apunten que la participació ciutadana en el reciclatge no depèn només de la facilitat del sistema, sinó també del grau de compromís col·lectiu. Quan la ciutadania percep el sistema com a aliè o injust, la temptació de boicotejar-lo augmenta. Però això no justifica, en cap cas, la deixadesa ni la manca de civisme. La realitat és que, més enllà de la queixa legítima, molts veïns i veïnes s’han desentès de l’impacte de les seves accions sobre les deixalles. Deixar la brossa al carrer no és només una protesta contra l’Ajuntament: és un atac directe a la convivència, una degradació de l’espai públic i una mostra de desconnexió social. El sentiment comunitari, aquell que ens fa actuar pensant en el bé comú, sembla cada cop més feble. I això és preocupant. Tant o més que el nostre (no) compromís amb el medi ambient.