L’allargada ombra d’Orriols

Amb l’excusa que estem creuant l’equador dels mandats municipals no em resisteixo a donar un cop d’ull al que està passant en els nostres ajuntaments. Un fet rellevant és la influència que està tenint Aliança Catalana (AC) en els equips de govern conservadors, teòricament els més vulnerables pel probable creixement del partit de Sílvia Orriols en les votacions del 2027. Junts n’és conscient i, de la mateixa manera que en les Espanyes el PP va assumint actituds pròpies de Vox, els postconvergents adopten, amb molta precaució, això sí, algunes iniciatives d’AC que s’havien rebut amb polèmica. Tot just deu mesos enrere es va aixecar un gran rebombori quan l’alcaldessa de Ripoll començava a fiscalitzar l’empadronament, mentre que avui, un cop Orriols els ha obert el camí, el control del padró s’està generalitzant. Els olotins tenim un nou alcalde que ha sabut llegir la situació i ha apostat per buscar i sancionar irregularitats en els empadronaments. També s’han fet més visibles les patrulles de la policia local com a antídot a la sensació d’inseguretat. Certament, Agustí Arbós –i la resta de mandataris de Junts– dista molt de l’extremisme d’AC i és conscient –espero– que no es poden creuar segons quines línies, per exemple, situar els immigrants a la diana, almenys de manera explícita, com ha fet la seva homònima ripollesa. L’olotí sí que els ha assenyalat de manera indirecta, mostrant-se en contra del ritme de creixement de la població, inassumible amb els recursos disponibles. Qualsevol haurà interpretat que es refereix a les famílies d’altres cultures que no paren d’arribar com a mà d’obra diguem-ne poc exigent, i que de manera irreflexiva la gent acaba relacionant amb la sensació d’inseguretat i incivisme que d’uns anys ençà es respira a Olot. És probable que en els pròxims dos anys aquest tipus d’ajuntaments tendeixin a l’enduriment de certes polítiques, per així mostrar als ciutadans que no cal votar l’Orriols. No serà fàcil seduir-los perquè la saviesa popular indica que l’original sempre és més eficaç que les imitacions. Caldrà, per tant, que es tingui seny per no caure en la temptació de, a canvi a vots, assumir plantejaments que empitjorarien la convivència.