Freixenet

Els treballadors de Freixenet amenaçats per l’ERO estan sentint en carn pròpia el que els productors de raïm van patir els anys anteriors a la sequera amb absoluta indefensió i enmig d’una indiferència general feridora. Els proveïdors –pel cas, tant se val que fossin de Freixenet com de Codorniu– van veure com en quatre anys el preu del producte es desplomava en més d’un 50%, de 60 cèntims per quilo a menys de 30, amb uns costos –gasoil, productes fitosanitaris, verema– ja a l’alça. I, si no t’està bé, busca’t la vida, a veure qui te’l compra. Talment com si a un treballador li paguessin la meitat del sou. Impotents i resignats, els que es podien fer la feina tot sols van gestionar com van saber la misèria familiar. Qui necessitava un tercer per tirar endavant la vinya –finques petites propietat de jubilats o dels seus hereus– directament va arrencar els ceps i va sembrar cereal –error, amb la sequera no s’ha collit res fins aquest any– o va canviar de cultiu i si l’ha encertat o no encara està per veure.

L’ERO de Freixenet es veia venir des que el 2018 en té el control l’alemanya Henkell. Primer van escanyar els productors de manera abusiva, obligant-los a vendre per sota del preu de cost. El pretext eren uns excedents als quals no es podia donar sortida comercial. Ara rebran els treballadors per culpa d’una mala estratègia empresarial enfocada més al volum –és el productor d’escumosos més gran del món– que a la qualitat, i potser també per la por dels aranzels de Trump. L’altre peix gros del sector, Codorniu, també està en mans foranes des del 2018, en aquest cas del fons d’inversió nord-americà Carlyle. Temps al temps. I encara sort que el cava no es pot deslocalitzar.

És el que passa quan els empresaris del país es venen el negoci. El nou propietari vol amortitzar la inversió com més aviat millor i tira pel dret perquè no es troba els treballadors al bar del poble. Però es poden fer més bé les coses, com ho demostra Corpinnat, una agrupació de productors que van marxar de la DO Cava en desacord amb l’estratègia del consell regulador. Renunciant a la batalla pel preu en benefici de la qualitat, durant els anys de preus de vergonya a la DO Cava ha pagat el raïm als proveïdors perquè es guanyin la vida.