El bomber que tenim a dins

De la sequera als incendis, no hi ha estiu que no haguem de patir per alguna cosa que pot trastocar els plans de la societat en el seu conjunt. És evident que aquest any no tindrem cap dels problemes associats a la sequera que teníem per aquestes dates fa tot just un any, tot i que alguns dels hàbits que vam haver d’adquirir de grat o per força s’haurien de mantenir. L’aigua és un bé escàs encara que els pantans estiguin plens durant una temporada, de manera que hauria de ser un costum l’estalvi i ser molt prudents amb el seu ús. Ha plogut i la natura és ufana, però estem a 30 graus al mes de maig, i el risc d’incendis forestals s’ha incrementat i si entre tots no vigilem, el foc ens pot amargar l’estiu. Ja sabem que en el clima mediterrani els incendis són freqüents, però l’activitat humana hi té ara mateix una gran responsabilitat, en la seva propagació... i també en la seva prevenció i extinció. Sovint posem el focus mediàtic en el piròman, en el criminal que cala foc a consciència o l’irresponsable que per culpa d’una punta de cigarreta provoca veritables desastres naturals. Però el focus l’hauríem de posar, sobretot, en els professionals que donaran la cara, en condicions molt adverses i assumint un gran risc personal, perquè els incendis siguin els menys possibles i es controlin millor. Ve l’estiu i tots hauríem de treure el bomber que tenim a dins. És la nostra responsabilitat.