Els metges i la trapelleria

Hi ha una bona part del personal sanitari a qui ja els està bé que la sanitat pública vagi més lenta que un tren de pedals. Parlo d’aquells que treballen al sector privat, però també d’aquells que compaginen les dues modalitats i que són alguns dels principals beneficiaris de les riuades de persones i de diners que estan aterrant als serveis de pagament per tal d’abandonar la llista d’espera del traumatòleg, de l’al·lergòleg o de qualsevol especialista que no tingui entre mans casos molt urgents. Les mútues segueixen fent l’agost i no fa pinta que la tendència variï. Per no parlar que no pot ser casualitat que en poc temps hagi topat amb més d’un metge, i de dos i de tres, que s’han apressat a aclarir-te que a la seva consulta particular es paga amb bitllets frescos, res de datàfon o de transferència. Així que aplaudir el personal sanitari un i mil cops, reclamar un sector públic amb condicions i sous dignes i considerar-lo un dels béns més preuats que tenim, no ha de ser incompatible amb tenir clar que la medicina és un sector on abunda la trapelleria, ni que sigui per compensar uns salaris que no estan en harmonia amb la responsabilitat i la dedicació exigides. D’exemples d’intentar fer passar bou per bèstia grossa n’he trobat un recentment. A les portes de l’escola, un senyor explica a un altre que a la mútua on treballa valora els informes que li fan arribar els metges amb la voluntat de cobrar els serveis prestats. I afegeix que no hi ha dia que no mirin de colar-li un gol, sobretot en casos de traumatologia o cirurgia. Que si volen fer passar un cas de galindons per una operació que afecta els nervis, que si volen fer passar una apendicitis per una operació intestinal més complexa, o si miren de colar que unes varius les han operat per tres metodologies diferents. Suposo que els metges ho negaran, però és cert que cap geperut es veu la gepa.