Agustí Forné, Petxina Daurada

El col·lectiu de periodistes, tan divers i tan dispers; tan superbiós en alguns casos i tan maltractat en uns altres, solem ser perseverants i fidels al nostre ofici. No en marxem malgrat tots els peròs que hi planin. La trajectòria del periodista tarragoní Agustí Forné es va tallar en sec el 16 d’octubre, quan va morir de forma sobtada, deixant com a llegat quaranta anys de professió, a la qual “va saber imprimir un segell personal i genuí”, segons els responsables de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes, que dijous vinent, dia 12, li entregaran a títol pòstum la Petxina Daurada 2025, que és un guardó que lliura anualment en el marc de la Festa de les Petxines de la Informació i que en aquest cas vol reconèixer un camí en aquest món del periodisme “que ja forma part de la història del periodisme tarragoní i català”. Tot i iniciar-se a la Cadena SER i col·laborar en diferents mitjans locals, com ara el Diari de Tarragona i el Nou Diari, la imatge d’Agustí Forné quedarà lligada per sempre més a les més de tres dècades que va estar vinculat a TV3 i per ser el precursor de les primeres retransmissions castelleres a la televisió pública catalana a principis dels anys noranta. Les connexions en directe des de les places duran per sempre més el seu segell personal. La seva família recollirà dijous aquest guardó més que merescut. El col·lectiu de periodistes, tan dispers i amb tants cossos que es posen sovint d’esquena, a vegades fem pinya per enaltir-ne un dels nostres, encara que en aquest cas hagi hagut de ser, tristament, a títol pòstum.