Gall, poll o gallina?

Us recordeu quan corríem pels camps plens de roelles (per aquella època en dèiem molt més quiquiriquics que no pas roelles), les petàvem i jugàvem a veure què sortia del capoll? Gall, poll o gallina? Era gall quan els pètals vermellejaven clarament. Era gallina quan presentaven un rosa pàl·lid. I era poll quan dins de la poncella es veien ben blancs. No hi havia cap tècnica especial per saber-ho i jugar al quiquiriquic es convertia en un pur joc d’atzar. Qui l’encerta l’endevina. No els estranyi que un dia sapiguem d’algun poble d’aquests tan progressistes i tan conscienciats que l’hagin prohibit en les ordenances municipals. Ments privilegiades poden trobar evident que jugar a gall, poll o gallina representa un clar atemptat a la flora i que com a joc d’atzar pot incitar la mainada a la ludopatia. De moment no hi hem arribat perquè crec que l’alta política ha trobat el gust a jugar a gall, poll o gallina. Què ha estat, si no, la Conferència de Presidents autonòmics a Barcelona? Ha servit per a res? Algun altre interès que la morbositat de veure quin color els sortiria? En Sánchez buscava gall, Illa es conformava amb gallina i per a Feijóo i Ayuso havia de ser poll. La conferència del res, a banda que ells juguessin un dia al quiquiriquic. I el que és pitjor, els que demanaven gall diuen que va sortir gall, els que demanaven poll sustenten que va sortir poll i els que es decantaven per la gallina asseguren haver-hi vist gallina.