Estat d’implosió

El tor­ce­braç Cata­lu­nya/Espa­nya ha anat dei­xant pas a altres pola­rit­za­ci­ons polítiques sense que s’hagi acon­se­guit resol­dre res ni avançar en cap sen­tit. Una de les cau­ses de la deses­ca­lada era l’expec­ta­tiva cre­ada pels pac­tes amb el PSOE en relació amb la llen­gua, el finançament, l’amnis­tia i el reco­nei­xe­ment polític de la qüestió naci­o­nal, entre altres qüesti­ons, com ara el traspàs de Roda­lies. Aques­tes set­ma­nes és quan cal fer l’ava­lu­ació real del con­junt dels pac­tes, i res indica que el PSOE hagi com­plert o pugui com­plir els mínims pac­tats, ja sigui per impotència –cosa que el fa defi­ni­ti­va­ment inútil– o per engany pre­me­di­tat, cosa que el deixa defi­ni­ti­va­ment sense crèdit. Simultània­ment el cen­tre de la con­fron­tació política s’ha des­plaçat cap a la bata­lla par­ti­dista entre la ban­cada mal­gir­bada que apun­tala el PSOE en el govern espa­nyol, i el bloc dels galls i paons de la dreta i ultra­dreta nostàlgica. Davant l’ele­vat grau de con­fron­tació d’aquests dos blocs, també a dins dels apa­rells de l’Estat no ens sorprèn que exdi­ri­gents con­ver­gents facin cri­des a fer pinya incon­di­ci­o­nal amb Sánchez invo­cant la por al bloc PP-Vox. Després de veure com ERC ha actuat repe­ti­da­ment i veure com fit­xava un munt d’exdi­ri­gents con­ver­gents de la mateixa línia, ja sabem què faran. La incògnita és saber com actuarà Junts. La bata­lla avui entre el PSOE i el PP és més forta que la dels temps dels GAL. Cata­lu­nya ha d’ali­near-se amb cap par­tit mafiós espa­nyol men­tre no han dema­nat dis­cul­pes per les guer­res bru­tes con­tra els nos­tres repre­sen­tants i men­tre van defen­sant les agres­si­ons poli­ci­als con­tra la gent que sim­ple­ment anava a votar? No per­dem els papers ni la dig­ni­tat. El món és cruel, però sense dig­ni­tat no som res.