Associacions de veïns

Tot just fa deu dies que es va acabar la festa major del barri de Sant Narcís. I abans de la de Sant Narcís, d’altres se n’havien celebrat i, fins al final de l’estiu, moltes altres se’n celebraran arreu de les comarques gironines. Les festes majors són un moment àlgid en la vida veïnal. I sovint esdevenen l’eix essencial de l’existència de moltes associacions de veïns. A través d’elles es mantenen els balls de carrer, les activitats lúdiques tradicionals i familiars i, sobretot, els moments de cohesió veïnal i del record a la memòria de què són els barris. Els membres de les juntes de les associacions inverteixen hores, ganes, esforços i recursos per fer que la del seu barri sigui la millor festa. I, si pot ser, la més sonada. És el moment en què els polítics que manen, i els que volen manar després de les pròximes eleccions, es fan veure, escoltant pregons incòmodes, atenent veïns pesats i fent bona cara quan tothom se’ls mira com els responsables dels desoris de la convivència ciutadana.

Però deixeu que avui us parli d’una realitat que arrosseguen les agrupacions ciutadanes, agafant Sant Narcís com a exemple. Enguany, el pregó de la festa major el va fer la Carme Castel, la presidenta de l’associació de veïns dels últims anys. La Carme va aprofitar el seu discurs per anunciar que no es presentaria a les pròximes eleccions per continuar a la presidència de l’entitat. Les seves contínues decepcions amb el poder municipal, el desgast que produeix haver de tirar endavant els projectes comuns quan les polítiques de ciutat no només no acompanyen sinó que posen bastons a les rodes, fan que sigui aconsellable un relleu. La pregunta que va generar el seu anunci era òbvia: qui substituirà la força de la Carme? Qui gosarà recollir el testimoni, sabent com les gasta i desgasta l’activitat associativa veïnal? Amb el seu anunci, molts polítics, i especialment algunes polítiques, van respirar alleujats. Però aquest és el drama del moviment associatiu: assegurar els relleus de futur per assegurar que algú vetlli pels nostres interessos des dels moviments civils.

Si no som capaços d’acompanyar aquestes transicions i trobar alternatives, tots hi sortirem perdent. Totes. I no només Sant Narcís.