Defensem l’ortografia

Bon dia, estimats lectors i lectores. A risc de semblar pretensiosa, els vull recordar que la coma de la primera frase és una coma vocativa. És a dir, aquella que serveix per separar els vocatius, els noms amb què ens adrecem a algú, li reclamem l’atenció o li donem una ordre. Una coma que, a aquest pas, entrarà en risc d’extinció per poc ús. Estic cansada de veure com gent que s’ha format a la universitat i té l’escriptura com un instrument de feina, se m’adreça obviant la coma. “Hola Rosa.” Ho sento, em sagnen els ulls, perquè cada cop que ho veig penso en la poca importància que donem a l’ortografia, a la pulcritud de les normes, a l’embolcall dels nostres sentiments que representa el discurs escrit en un moment en què és omnipresent. Preferim escriure un whatsapp que trucar per telèfon –deixo per a un altre article el tema dels àudios–, comentem a les xarxes socials, redactem correus electrònics... i no tenim cura d’escriure correctament. En aquest context de pèrdua de qualitat del llenguatge escrit en el context informal, no és estrany que la polèmica enguany pel que fa a la selectivitat hagi estat motivada per la penalització de les faltes d’ortografia. L’alumnat hauria d’arribar a la universitat coneixent les normes d’ortografia i puntuació, i aplicant-les correctament. Però si els adults que ja han passat per la universitat no ho fan correctament, és obvi que alguna cosa està fallant. Probablement hauríem de llegir més, perquè és el que més ajuda a escriure correctament. I em refereixo als llibres, no pas a les publicacions de les xarxes socials.