Empordà dempeus

Aquest dissabte 14 de juny, la coordinadora Empordà Dempeus convoca una manifestació a Figueres, en defensa del territori.

Què és EMPORDÀ DEMPEUS? És una iniciativa per aplegar i coordinar les diferents plataformes que sorgeixen al territori de l’Empordà, com a reacció i protesta per l’allau de projectes que ens amenacen i que han anat proliferant al llarg del territori. Consisteix en l’impuls d’una coordinació d’entitats i plataformes cíviques de diferents municipis de l’Alt Empordà per conscienciar i adoptar mesures, amb una resposta coordinada davant dels reptes que tenim.

QUÈ ESTÀ PASSANT? Hem de fer front als riscos i l’emergència derivats de la crisi climàtica, la crisi ambiental, la crisi energètica i també la crisi social que ens afecta a tots. Hem de ser conscients d’aquests riscos i limitacions i actuar en conseqüència. Per què?

· Perquè estem esgotant la capacitat de càrrega del nostre territori i dels recursos, no només del conjunt del planeta sinó també per les afectacions concretes que amenacen la nostra comarca.

· Pel que fa a l’aigua, sabem que és un recurs escàs i cada vegada ho serà més: hem de reaccionar per preservar aquest recurs vital, per la seva escassetat però també contra la seva contaminació creixent i l’abús que se’n fa per la sobreexplotació turística, model que fa temps que ha arribat al punt de saturació i que ens empobreix a tots.

· En matèria d’infraestructures, es continuen sobredimensionant i projectant infraestructures que són innecessàries o desproporcionades: la variant de Vilafant, les associades al polígon d’El Far-Vilamalla. Macro-projectes que no resolen la desídia i el deteriorament progressiu del servei ferroviari. L’absència de prioritats que atenguin el conjunt de la població com ara apostar i invertir en la xarxa de trens convencionals. Creiem que s’ha comès un greu error i que s’ha de revertir: només amb un terç de la inversió que es va destinar a la línia d’alta velocitat, si s’hagués dedicat a la millora i ampliació del tren convencional, ara tindríem els millors trens d’Europa.

· Preservar els terrenys agrícoles és també imprescindible. Són les nostres “terreres rares” i no podem sacrificar-les per projectes depredadors i especulatius que paguem molt cars, entre tots, i que ens porten a la precarietat i a una major dependència exterior.

· En matèria urbanística i d’habitatge, estem sacrificant terrenys valuosos i escassos, també ambientalment, sobretot a la costa, per destinar-los a segones residències, mentre que el conjunt de la població té cada vegada més difícil accedir a un habitatge.

· També l’espai públic pateix agressions, que fa anys que denunciem en defensa del bé comú i l’interès públic, com a la Gola del Fluvià. Aquesta, però, ha rebut una resposta tardana i, fins ara, ineficaç per part de l’administració.

· En matèria d’energia, tenim un problema (ho hem vist amb l’apagada massiva del 28 d’abril): la producció i distribució d’energia està segrestada per un model centralitzat i d’oligopoli. Últimament es caracteritza per la implantació generalitzada de macro-parcs fotovoltaics i eòlics (els importa un rave malmetre terres fèrtils de conreu o posar en risc la biodiversitat marina) impulsats per grups financers poderosos, de caràcter especulatiu, amb una xarxa de distribució a mans de Red Elèctrica de titularitat majoritàriament privada. La suma d’aquests interessos privats, on la prioritat és l’obtenció del major benefici amb el menor cost, ens porta a un altre desastre. A més, aquesta posició d’oligopoli dificulta i altera les prioritats (com assenyala la Llei 16/2017, de Canvi Climàtic) en dues direccions:

a) Utilitzar espais degradats i minimitzar la ocupació del territori, prioritzar les cobertes de les edificacions i preservar els espais agraris;

b) un model d’implantació distribuïda i participada per la ciutadania, per petites i mitjanes empreses, per administracions locals i per comunitats energètiques.

El problema s’agreuja degut a la planificació estatal antiquada i que no ha incorporat la producció i distribució d’energia verda. I, a Catalunya, tenim pendent des de 2021 d’elaborar el Pla Territorial Sectorial de generació elèctrica, solar i fotovoltaica i les línies d’evacuació i elements d’emmagatzematge. Seria una gran oportunitat per fer les coses diferents en matèria d’energia.

Ho podem resumir en: Estem davant de grups financers, fons voltors i especuladors de tota mena, molt poderosos. Mahatma Gandhi deia que hi ha recursos suficients al planeta per resoldre les necessitats de tothom, però, que tots els recursos junts no són suficients per complaure l’avidesa infinita d’un sol home. Com en el conte del Bruel de l’Estany, podem perdre bous, carreta i collita.

Davant d’aquest poder immens, els governs (també partits i parlaments) es mostren febles o no assumeixen amb prou coratge la defensa dels interessos generals.

I la ciutadania, cada vegada més empobrida, per bé que intueix que acaba sent víctima d’aquest model depredador, té dificultats per trobar la manera d’informar-se, d’organitzar-se i de reaccionar.

Davant de tot això, què proposa Empordà Dempeus?

La situació d’emergència que patim i l’allau de projectes i iniciatives que ens amenacen, són la plasmació a escala local, del que ens passa a nivell planetari. No en som pas l’excepció. I ens obliga a fer un salt d’escala.

L’Empordà és molt ric i divers, especialment en matèria associativa. Són múltiples les plataformes que han sorgit per fer front a aquests projectes. EMPORDÀ DEMPEUS, vol ser la resposta organitzada i unitària per donar resposta a aquestes amenaces.

Així mateix, a diferència de fa 20 anys, molts més ajuntaments comparteixen el nostre neguit, perquè també són víctimes d’aquest model desproporcionat i depredador. Sovint no disposen de les eines i de l’empara necessària. I trobem a faltar la planificació posada al servei del bé comú.

Empordà Dempeus no és només una resposta local o localista sinó que és la manera local, la manera empordanesa de reaccionar, i d’organitzar-se per fer front a aquests riscos que responen a una situació d’emergència global. Aquest salt d’escala no és tan sols una necessitat empordanesa; pretén teixir una estratègia generalitzada perquè són generalitzats els riscos i les agressions que patim. Explica la proliferació dels moviments i plataformes que s’alcen arreu dels Països Catalans, arreu de l’Estat i més enllà.

El repte, des de la nostra modèstia de ciutadans, és ambiciós. Estem construint una organització molt plural i diversa però unitària, i hem posat en comú estratègies i objectius que compartim, fet que ens porta a la unitat d’acció. Aquesta combinació és la que ens fa més forts.

Convidem tothom, des de la reflexió i l’acció unitàries i coordinades, a afegir-se a la iniciativa d’EMPORDÀ DEMPEUS i a participar a la manifestació del 14 de juny a Figueres.