Minories absolutes

És temps de minories que s’imposen a la majoria fins a condicionar la seva vida. La dualitat entre minoria i majoria és un concepte polític, però també una realitat social, ciutadana. A Barcelona, el fenomen del turisme de masses s’entesta a demostrar dia rere dia aquesta evidència. Són una massa, efectivament, però no deixen de ser una minoria dins de la ciutat, però tot i això la presència d’aquesta minoria ocupant llocs principals obliga la resta a modificar hàbits i costums.

Un dels casos més evidents d’aquest triomf d’una minoria qualificada, o protegida, ja s’ha apuntat recentment en aquest mateix espai i es tracta de la Casa Batlló i la concentració humana permanent que s’hi forma davant, ja des de primera hora del matí. Seria un cas evident de com l’interès d’un col·lectiu minoritari segresta el bé comú que suposa el patrimoni arquitectònic del passeig de Gràcia.

En la discussió sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona amb la prolongació de la tercera pista, la minoria que preocupa és la dels ocells que viuen a les zones humides que ara es veuran afectades. Es debat amb vehemència sobre com repercutiran 500 metres més de ciment en les aus que fan niu a les llacunes del delta del Llobregat però es passa de llarg sobre com es veurà afectada la minoria d’1,6 milions de barcelonins que rebran la visita de 70 milions de persones en un sol any a través de l’aeroport, que aquesta és la xifra de passatgers que es vol assolir amb l’ampliació proposada.

Als ocells, i els seus defensors, no se’ls escolta, però als barcelonins saturats de tant de turisme tampoc i, una vegada més, l’opinió de la ciutadania és bandejada com un element minoritari, de rellevància secundària, un valor a menystenir, perquè el que fa decantar la balança és el suposat interès general que justificaria una millora de les prestacions de l’aeroport. No deixa de cridar l’atenció que aquest interès general sempre ve definit per uns quants que, en aquest cas, lliguen aeroport gran a la idea d’un país millor.

El projecte presentat pel govern de la Generalitat, prèvia negociació amb l’ens aeroportuari Aena, s’ha anunciat com una proposta de consens i ja se sap que consens és sinònim de majoria. En aquest cas l’associació és falsària. “Hi ha acord”, però és un acord dins de la minoria absoluta que governa Barcelona, Catalunya, l’Estat i, també, els seus aeroports, trens i la resta de les coses.

És un acord de les administracions governades per minoria absoluta socialista que per un costat té aparença de consistent, perquè són minories que actuen com si fossin majories, i per un altre sembla molt precari. La feblesa de l’acord es demostra en el fet que els dos ajuntaments que hi ha a banda i banda de l’aeroport tenen posicions oposades. L’alcaldessa de Gavà diu que li sembla molt bé la proposta, mentre que la del Prat del Llobregat no vol ni sentir-ne a parlar. A Gavà hi mana una alcaldessa socialista, mentre que la del Prat és dels Comuns.

A Catalunya hi ha més partits, ERC, Junts o la CUP, per exemple. Cal veure ara si Catalunya és un país plural on el consens i el nou aeroport són fruit d’una veritable negociació política, o si a uns i als altres ja els va bé que tot segueixi en mans de minories absolutes, com la que lidera la política o la que manega el turisme.